Opinió

Tribuna

Moltes gràcies, PP i Cs

“La campanya andalusa ajuda a entendre la indignació de més del 50% de la societat catalana

L’ independentisme puja. És sabut. Ho saben els republicans. Ho sap tota l’oligarquia política del Reino de España. Com no ha de pujar, amb els esforços que hi dediquen en Casado i en Rivera. Atenent a les paraules dels polítics, que eixelebradament basen la campanya andalusa en Catalunya, s’entén el perquè de la indignació de més del 50% de la societat catalana. Com més ens ataquen, com més volen denigrar-nos, més ganes tenim de fugir ben lluny d’aquest núvol ple d’odi que ens envolta. Només cal adonar-nos de què ha passat amb els comuns. D’antuvi, eren els típics potser-sí potser-no. Doncs, en aquests moments, segurament només n’hauríem d’aïllar Coscubiela i la seva colla. Tots els altres són, com a mínim, sobiranistes. És a dir, que accepten un referèndum per comptar-nos: quants volem la República independent i quants romandre com a ciutadans del Reino de España.

És un error que el full de ruta del procés sigui desconegut del tot, a causa dels dies que van des del 10 al 27 d’octubre del 2017. Aquests 17 dies van significar senzillament si el nostre govern es llançava al buit o si anava cercant camins que fessin giragonses. La gran moguda secreta que intervenia xiuxiuejant a cau d’orella del president Puigdemont “fes eleccions”, “fes eleccions”... i cada cop més fort “no declaris la independència”, va estroncar un final feliç, de fet impossible pel dron que ja volava rabent: el 155. El procés preveia que, un cop fet el referèndum, es podria parlar amb l’Estat espanyol i arribar als acords, impossibles fins aleshores: veure com s’organitzava la república, quins momentum seguia, com es posaven a la taula els passius i els actius... L’independentisme estava disposat no solament a assumir la part del crèdit exterior pertanyent a Catalunya, sinó a participar a la bossa comuna durant el temps necessari per no crear un daltabaix a España. Cert que, aquesta sola previsió, ja era un somni d’una nit d’estiu. I ho fou. I potser ho serà sempre.

I... som aquí. Amb tot el nostre govern del JxSí, escollit el 27 de setembre del 2015, més dos pacifistes lluitadors, a les presons. Tots en pes entre reixes o a l’exili. Mentrestant, ens fan trampes en els judicis. Sort en tenim de Ciudadanos i el PP. Ens insuflen força, cada dia, cada dia. Mentrestant... mentrestant, ens dominem les ganes d’alçar-nos pels carrers, les vies i les fronteres... de disposar-nos a rebre si cal. Però, com evocava avui Borrell a les Cortes, emulant Ciceró, i com he utilitzat tantes vegades per les xarxes, Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Fins quan n’abusaran?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.