Opinió

Keep calm

Escacs

En el judici hem vist com els advocats dels presos optaven de seguida per una obertura italiana, és a dir, un atac amb peces consistents

Amb dos dies n’hi ha hagut prou per entendre que la causa és política i que efectivament es jutja un plantejament polític, tot i la pantalla de la construcció imaginària d’una revolta violenta i, doncs, susceptible de ser jutjada pel Codi Penal. Tot i la insistència de la fiscalia a “no perseguir una ideologia sinó uns fets”, és a dir, tot i voler circumscriure les accions que es jutgen a l’àmbit de la criminalitat, tot i que tant el procediment com el trasllat dels presos o la seva situació a la presó són propis d’una instrucció penal, el fet és que la fiscalia mateix assumeix els paràmetres que van plantejar les defenses. En el judici, com va recordar Benet Salellas, es posa en evidència la “derrota col·lectiva de la societat espanyola”, perquè “la Constitució” (i això ho va recalcar Van den Eynde) “impedeix criminalitzar la dissidència”. En resum: és el propi estat, qui promou la criminalització a través de la via penal, qui traeix els principis substancials i essencials de la seva existència. Fa passar per criminalitat allò que és dissidència. Per això, Espanya perd. Perquè entenen que proclamar “No passaran” és “una determinació” que inclou la confrontació i la violència, sense tenir en compte que es tracta justament del símbol del delit d’una reivindicació universal, que va néixer a Espanya com a defensa de la democràcia en contra del feixisme, i que s’ha estès arreu.

En el judici hem vist com els advocats dels presos optaven de seguida per una obertura italiana, és a dir, un atac amb peces consistents i agressives: alfil i cavall; alliberament de la dama i agilitat de la torre per a un moviment vertical. La fiscalia ha acceptat la partida en aquests termes, que significa no pas un avenç progressiu dels peons sinó la lluita per dominar d’hora el centre del tauler. No és, doncs, un judici penal (és clar que ja ho sabíem, però ara queda certificat, encara que no els sigui plaent), sinó una batalla pel relat, pel concepte. I aquesta, tot i que en aparença menor, és una victòria cabdal de l’independentisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.