Opinió

Tribuna

El final de ‘Joc de trons’

Parla una fidel seguidora de Joc de trons durant vuit temporades, i al final puc afirmar que no em representa. Al meu món hi ha dones que no estan interessades a fer sexe amb altres homes, i no passa res: no han de córrer a desflorar-se abans que s’acabi la sèrie. Brienne de Tarth o Arya Stark m’ha semblat que han de fer un polvo a corre-cuita per dir a tothom que no són lesbianes.

Una bona història t’ha de deixar subjugada i adormida. Si et despertes, ja ha perdut. I et despertes quan veus massa els fils, quan es nota d’una hora lluny que la mare de dragons s’ha de fer dolentíssima una hora abans que s’acabi tot per poder-la matar. Els personatges han de tenir vida pròpia, un caràcter format, i no m’empasso que una de les personalitats més treballades de la sèrie, Daenerys Targaryen, actuï com qui no és. Que la bogeria i l’afany de poder existeixen, ho sabem des de sempre, però la coherència, la cohesió i la versemblança sempre estan del cantó de les millors històries.

A partir de la mort de Daenerys, el món per a mi s’ha desencantat. Tot m’ha semblat més brut, més trist, més absurd. Ja no hi era ella, la llum de foc de totes les albades, l’única capaç del prodigi de les criatures mítiques. Entenc què ens han volgut dir: que la utopia és la terra del totalitarisme (l’estètica nazi de la victòria de Daenerys anuncia un món de dictadura i terror). Que és millor un món en què ningú estigui del tot content, perquè així és com funcionen els acords i totes les democràcies. I tot seguit he vist l’escena més lamentable: una taula presidida per un rei i un munt de consellers amb una sola dona, i arribo a la conclusió que aquest és el seu totalitarisme disfressat de democràcia. Quin és el primer punt de l’ordre del dia? La necessitat o no de reconstruir els prostíbuls. El rei esgarrat, gran visionari, també és cec per dir als consellers que la prostitució és una de les maneres més terribles d’esclavitud humana?

Tot i que estan en vies d’extinció, alguns homes encara escriuen la història dels homes. Però potser és l’última vegada que ho podran fer com un producte de masses, trigarà molt a repetir-se un fenomen com aquest amb tantes plataformes televisives i fragmentació de l’entreteniment. I quan torni, estic segura que el guió també l’hauran escrit les dones.

Us explico el meu final, el veritable: l’Arya aprèn a pujar al llom d’un drac. És impossible que l’Arya no vulgui muntar dracs, és una nena que no ha acceptat mai el seu rol de gènere! I com que sap que els dracs són meravellosos, amb la Daenerys han buscat la manera de fer-los criar. Però són molt destructius, així que han engegat un procés d’habituació per fer els dracs ovolacteovegetarians. No cal que es tirin simbòlicament cap home perquè fa estona que tothom sap que l’Arya i la Daenerys són parella. Així que he fet un món sectari? Minoritari? Una història que no representa el món? És la meva història i em sembla molt més interessant que la que hem sentit tota la vida: tot d’homes en una taula decidint o no reconstruir els prostíbuls (ignorant, com sempre, el dolor de totes les dones).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.