Les eleccions municipals i europees invoquen avui els catalans a pronunciar-se, tal com van fer en les eleccions a Corts espanyoles (28-A) i al Parlament de Catalunya (21-D). En cada cas, els ciutadans van proclamar que el moviment independentista no recula, a pesar de la violència policial de l’1-O, del 155, de la presó i l’exili i d’un judici penal i mediàtic que pretén criminalitzar l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’aspiració a tenir un estat propi. Aquesta és la lectura que es farà a Espanya i Europa dels resultats al nostre país i per això és important que els ciutadans no renunciïn a vehicular els seus anhels a les urnes.

El plebiscit entre independentistes i unionistes és permanent i inevitable, però hi ha altres qüestions en joc, com ara el mapa del poder local als més de 900 municipis de Catalunya i les quatre diputacions, en què ERC per primer cop amenaça la posició fins ara dominant del món exconvergent integrat a JxCat. El resultat a Barcelona tindrà valor afegit des d’aquest punt de vista, però també en tindrà que la capital es governi des del compromís amb el país i el dret a decidir el seu futur polític, que demana la majoria de catalans.

Hi ha una lectura interna al voltant de l’hegemonia, el lideratge i l’estratègia del moviment independentista, que pot tenir influència en les aliances i el full de ruta del procés. El triomf de Junqueras en les generals espanyoles ha marcat una tendència que caldrà veure si els ciutadans revaliden o matisen, ja sigui als ajuntaments o projectant al Parlament Europeu l’estratègia i lideratge del president Puigdemont des de l’exili a Waterloo. En tot cas, és obvi que un suport massiu i majoritari dels ciutadans a tots dos líders seria el missatge més potent des de Catalunya cap a Europa.