Albert Rivera va trencar ahir el seu silenci en la crisi interna de Ciutadans per deixar clar que no cedirà a les pressions dels crítics i dels poders fàctics i que mantindrà el rumb estratègic fixat, que no és cap altre que encastar el partit a l’oposició i renunciar a fer de frontissa per facilitar un govern del PSOE. No sé fins a quin punt la inflexibilitat –la coherència, en dirien alguns– és un valor en política i si sol generar recompensa. En la seva planificació d’assalt al poder, Rivera fa una arriscada aposta del tot o res. Caldrà veure si, amb aquesta exhibició d’autoritat, de cara endins i de cara enfora, el líder taronja acabarà escrivint el seu epitafi polític, o bé un capítol del seu particular Manual de resistència.