Opinió

De set en set

Mestres sans

Els mestres van rebre de valent a partir de la victòria franquista del 39

Als mestres sempre els toca rebre quan esclaten enfrontaments ideològics d’alta intensitat. Van patir de valent durant la guerra provocada per la rebel·lió militar del 36 i a partir de la victòria franquista del 39. Ho exposen dos llibres novells. Un exposa el desolador panorama general de l’escola catalana quan fou derrotada la República. És l’obra titulada 1939: l’exili del magisteri de Catalunya, de Salomó Marquès, catedràtic a la Universitat de Girona. Explica la diàspora per Amèrica de professionals de l’ensenyament que fugien d’una Catalunya sotmesa a la dictadura espanyola. Un altre llibre, aparegut també fa poc, documenta un univers local concret: és el treball de Rosa Toran titulat La repressió al Masnou (1939-1952). Tracta de les actuacions de l’anomenada Comissió Depuradora un cop dominada la població per les autoritats franquistes. És colpidor constatar en quines condicions i amb quins arguments havien de defensar-se de denúncies venjatives homes i dones que, enmig de tensions de tota mena, tingueren cura d’instruir unes criatures desconcertades per la revolució i la guerra. Causa perplexitat llegir que el mestre Jordi Pericot Llorensí era sospitós per dur una corbata de llaç a l’estil del conseller republicà Ventura Gassol. O que dues mestres que aplicaren les normes vigents en ensenyament, Maria Canaleta Abellà, esposa de Pericot, i Enriqueta Mir Prats, esposa del secretari municipal, Josep Maria Bernacho Isús, necessitaren avals per superar la depuració política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.