No hi haurà res més bonic
S’acosten aquells mesos que tant esperàvem els 365 dies de l’any. L’època que volíem que ens traslladés el més lluny possible. L’època sembrada de desig de viatjar, de conèixer cultures, de volar en cels d’altres continents, de navegar per aigües desconegudes. Cada destí era una peça més del trencaclosques que cada un volia realitzar al llarg de la seva vida. Malgrat tot, ara s’aproximen uns mesos de calor incerts i ignots. S’acosta un estiu en què, per primera vegada, el paratge deixarà de ser important. Serà insignificant si fem la volta al món o no. El destí i els quilòmetres que recorrerem no tindran transcendència. Ni tampoc l’on, ni el quan ni el com. El que serà important serà amb qui ho farem. La companyia adquirirà valor. I, ben mirat, no hi haurà res més bonic que això.
Esparreguera (Baix Llobregat)