Amb la sotragada de la pandèmia i el confinament domiciliari han canviat moltes coses de les nostres vides però no tant d’altres. A les autoritats, els exigim certeses i els censurem improvisació, desordre i contradiccions però ja sortim al carrer hores o dos i tres cops al dia. Als equips educatius, els exigim bona atenció als nostres fills però els uns volem resultats acadèmics i els altres, acompanyament, mentre nosaltres prioritzem les nostres feines, que és el que exigeixen les empreses. De moment són els sanitaris els únics que s’estalvien les exigències ciutadanes i es pregunten: on són les cues a urgències i als consultoris? I les queixes per les cues, per l’espera, i per les proves que no ens volen fer o ens han ajornat?