Ens considerem molt privilegiats de viure on vivim, en som conscients i n’estem orgullosos. Ens agrada treure profit de cada indret de la comarca i ens encanta presumir-ne una mica i compartir-ho amb els nostres pròxims. Però, de sobte, d’un dia per l’altre, la teva passejada matutina per treure el gos es transforma en una cursa d’obstacles d’esquivar visitants forasters i saltar deixalles tirades pel mig del camí. Arriba la tardor i en tots i cada un dels seus caps de setmana sembla que la Fageda d’en Jordà s’hagi transformat en Disneyland. Gent, carros, cotxes, cotxets, crits, cues, trànsit a tot arreu… gairebé fa por sortir a comprar el pa i tot. El ritme calmat, fred i lent que regna entre setmana es desvetlla completament el divendres al vespre quan comencen a arribar cotxes i cotxes preparats i exaltats per venir a visitar i aprofitar al màxim cada raconet de la zona. I compte que no es despistin i de sobte te’ls trobis al jardí de casa: “Ostres, estàvem buscant bolets i no hem vist que hi hagués cap tanca, ara sortim, però un moment que cullo aquell rovelló!”