Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Criteris econòmics

Tres de les cares visibles d’aquesta setmana passada per parlar-nos de la pandèmia han coincidit en un fet dramàtic: els criteris econòmics condicionen la política de salut. El flamant conseller d’Interior, Miquel Sàmper; el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep M. Argimon, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han dit públicament que aquest calendari de desescalada proposat no era l’òptim ni el més assenyat des del punt de vista de la salut, però en la presa de decisió ha pesat el criteri econòmic. El fet és que no teníem diners per ajudar les empreses, els comerços i els autònoms per suportar més pèrdues derivades del confinament, com han fet Alemanya i França, per exemple. Així doncs, han hagut de fer el cor fort i esperar que la societat sigui responsable per evitar el que sembla inevitable: una tercera onada d’infectats fins i tot abans de superar la segona. Aquesta és la situació reals del nostre país. Un país que genera prou recursos per ajudar-los però la nostra dependència espanyola i l’escàs retorn del que ens recapten, ens sotmet a un empobriment que veiem cada dia, però en aquestes circumstàncies encara és més evident.

És clar que en aquest cas lluitem contra Espanya, però malauradament també hem de lluitar contra molts poder catalans, ben instal·lats, gran famílies i nogensmenys un nombre important de polítics que, per un fet que no entendré mai, són capaços abans de defensar Espanya per atribuir tota la culpa al govern. Heu sentit mai ningú d’aquests –no cal dir noms, perquè són ben coneguts– que hagi alçat la veu i hagi emprès accions per denunciar que des del 2014 el sistema de finançament s’ha de renovar i actualitzar? Heu sentit mai denunciar que el País Basc van actualitzant el “cupo” del concert en cada negociació, i sempre hi guanyen? Heu percebut mai una crítica per la distància econòmica que hi ha, i cada dia més gran, entre les comunitats finançades pel règim comú i les forals? Hem hagut d’arribar fins aquí per adonar-se tothom que Madrid és un paradís fiscal gràcies a les prebendes de la capitalitat i el poder xuclador que utilitza d’aquest poder? Mentre ho denunciava Catalunya, tothom restava callat, un silenci que complís amb Madrid perquè anar contra Catalunya uneix molt i perquè a algunes comunitats, que són inviables econòmicament, el repartiment del pastís d’aquests quaranta anys els és un gran regal, puix que tenen més disponibilitat que la que tenen les comunitats pagadores. Aquest nyap de l’Espanya de les autonomies, tal com és ara, és insostenible si volen fer un país modern. I fins ara s’ha aguantat bàsicament pel drenatge de diners dels Països Catalans. I, fins ara, en aquest combat Catalunya ha estat molt sola i estigmatitzada d’insolidària pels espanyols com a estratègia seva d’autodefensa.

Nosaltres també hem fet coses malament, i ho he dit aquí moltes vegades. Hem gestionat molt malament, sense mesura i estalvi. Ara mateix tornem a insistir a apujar impostos i taxes, sense abans haver fet un exercici imprescindible: incidir en tot allò que suposi un estalvi de despesa suprimible que en certes èpoques podrien ser justificables, però ara no. I no ho hem vist en cap administració. Pel que diuen, també ha estat una qüestió econòmica –“no a qualsevol preu”, diu Oliu– el trencament de negociacions de fusió entre el BBVA i el Sabadell. Hem de creure’ns el que diuen, tot i que tampoc m’estranyaria que d’aquí a un temps les reprenguessin. El Banc d’Espanya té molt de poder.

Però en la situació que ha quedat, el Sabadell té la possibilitat de retornar als orígens, portar la seu central a Sabadell i seguir donant el servei que ha donat durant cent trenta-vuit anys de la seva història. De vegades és millor ser el campió de segona que el cuer de primera. I el que no es pot perdre mai són els orígens, perquè perdre’ls té un cost important. Un cost que pot arribar a ser la desaparició.

Quan només són els criteris econòmics els que s’imposen, i anul·len els altres, pot passar-nos com ens pot passar amb la pandèmia o com podia haver-nos passat amb el Sabadell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.