Acabem de passar les eleccions del 14-F. Quina lectura en fem? Hem passat del 51% de catalanisme, una nació amb més de 1.000 anys d’història, amb el primer parlament del món, llengua, cultura i ADN ben definit, amb un conqueridor d’Amèrica (Colom, que no és Colón), amb un escriptor Sirvent que no Cervantes, músics, arquitectes, artistes i creadors de tota mena, el primer tren d’Espanya a Mataró, el primer submarí d’Espanya a Figueres, amb la riquesa i enveja dels veïns perquè sabem i parlem llengües. No ho entenen? No baixen del burro?

Sánchez, Casado, Arrimadas, Abascal i, en part, Iglesias, com més ens castiguin políticament, econòmicament, democràticament, no ens tindran mai de genolls. Com més ens collin, més anirem creixent. Avui que internacionalment per molts costats –tot i que aquí ho amaguen tant com podem– som ressò favorablement al món, amb moltes institucions (oi, senyor Borrell?), miro amb esperança i il·lusió l’any 2029, la profecia d’Alexandre Deulofeu, farmacèutic de Figueres. És el nostre moment de deixar Espanya i, amb tot el meu respecte a Déu i Deulofeu, em surt la frase “Déu vol que ho feu”. No dialoguin, ni ens escoltin, que nosaltres cada cop amb més gent ho tornarem a fer.