Després de vora vuit mesos sense, i més de tres per parir un acord postelectoral, Catalunya tornarà a tenir avui president a tots els efectes. Bé està el que bé acaba, perquè mentre ERC –dia emotiu per a aquesta sigla històrica– i Junts comparteixin presos polítics, exiliats i centenars de perseguits, cap altra aliança és més natural. I entendre’s per governar, més que evocar-los en tots els discursos, és la millor manera de tenir-los presents i fer que la repressió que pateixen sigui útil per a l’objectiu de la independència. Hauria estat inconcebible tot el que no fos seguir fent camí plegats vers els grans consensos de país: sortir de la crisi, amnistia i autodeterminació. Segurament en aquest ordre, tot i que cal treballar-los en paral·lel. Mans a l’obra.