Ja entrats en els sufocants rigors estiuencs, valdrà la pena pregar a aquestes senyores tan aficionades a dibuixar a l’aire –vinguin a tomb o no en el discurs– aquestes cometes digitals que fan revoletejar per dalt, que no oblidin d’aplicar prèviament en les seves divines aixelles un bon desodorant. Encara que només sigui per alleujar aquesta perversió dialèctica que s’ha imposat contra l’exquisidesa gramatical de tota la vida: la paraula.