Va haver-hi un punt on es va instituir com a codi que la Diada era un termòmetre per mesurar la salut de l’independentisme. Aquesta, però, és una realitat matisable a partir del moment que el moviment ja no és un tot, sinó que s’ha desdoblat en dues ànimes cada cop més autònomes que habiten dins un mateix cos. Una seria la més institucional, i aniria des de partits a entitats de diferent pell, passant, és clar, pel govern. Paral·lelament hi ha el que eufemísticament en diem la gent, la mateixa que ha donat forma a les grans mobilitzacions prepandèmia. De la primera d’aquestes ànimes, ja sabem que ara mateix està tan fracturada com desorientada. El dubte és fins a quin punt això ha fet caure la segona en el desànim col·lectiu. Avui ho intuirem.