Hem estat dos anys tancats i ara que la pandèmia ho permet hi ha ganes de moure’s. La salut física i mental ens demana viatjar i hi ha poques coses comparables amb l’emoció de tornar a agafar un avió, però per a molta gent el somni es transforma –o ho farà aviat– en un malson per culpa dels col·lapses als aeroports. Falta personal i s’acumulen les mobilitzacions laborals. Els treballadors reclamen millores i estan en el seu dret. És difícil equilibrar les seves necessitats i demandes amb les dels viatgers, però una cosa és clara: estan sortint moltes companyies que gestionen reclamacions per demores i cancel·lacions de vols, i això passa perquè el sistema és molt més llarg i complex del que hauria de ser.