Opinió

Raça humana

Moltes formes de fer mal

Bocins de violència masclista que es filtra en grans accions i en petits detalls: em feia tanta il·lusió portar un equip de patinadores a Itàlia, però no, que són moltes hores conduint de nit i tu, amb els fills, vas més cansada. Es tapa la cara amb les mans, gest d’impotència, potser també de vergonya davant el dolor físic i mental. Que el perdonis, tens una mà seva a l’espatlla, et farà una manyaga al coll, com si res. No fuig, ha acumulat el valor necessari per trencar el lligam amb el dolor i la submissió, inicia un nou camí, és ara quan comença la vida. Ets massa plana, estàs massa pàl·lida, els malucs són poc sinuosos. Moltes dones tenim por d’anar de nit soles pel carrer, ens persegueixen fins i tot les pròpies ombres. No dubtis, no esperis més, truca al 900 900 120, una trucada a temps pot salvar vides. Hi ha moltes formes de fer mal, algunes explícites i terminals, d’altres d’un paternalisme que inferioritza i exclou, o d’una cosificació atàvica, naturalment acceptada, o d’una desigualtat que venta la primera bufetada. La majoria les trobaran ben definides en l’exposició On habita la violència masclista de la fundació Ser.Gi que des del 2016 treballa per a la recuperació de les supervivents d’aquesta xacra. Quinze fotografies en blanc i negre de Joan Aureli Martí amb textos interpretatius de quinze dones, professores, escriptores, periodistes, alguns dels quals hem reproduït parcialment. (Claustre del Centre Cultural de la Mercè de Girona fins al 27 de novembre). Excel·lent mostra: no hi ha –no hi hauria d’haver– marxa enrere contra aquesta indignitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.