Opinió

Més enllà de Liberpress

Liberpress hauria d’organitzar debats o xerrades per fer divulgació dels valors que proclama

L’acte de lliurament dels premis internacionals Liberpress no defrauda. És una cita anual que intento no perdre’m. Cada any, des del 1999, s’han celebrat aquests premis, que organitzen l’Associació LiberPress i la Diputació de Girona, encara que darrere aquests guardons tots sabem que hi ha la mà de l’advocat Carles MacCragh, que amb el seu entestament i tossuderia aconsegueix superar dificultats i entrebancs i no estalvia hores ni esforços perquè tirin endavant. El que no he entès mai és com el Liberpress no manté cap complicitat o alguna mena de col·laboració amb els professionals del periodisme, ni amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja que els seus objectius són els d’obrir “un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació dins la societat, i premiar els personatges d’àmbit mundial, especialment periodistes, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària”. Uns objectius admirables i elogiables que s’haurien de desenvolupar més enllà de l’acte anual de lliurament de premis. La llista dels guardonats, en totes les seves categories, és d’un nivell altíssim, i precisament per això el Liberpress hauria d’anar molt més enllà d’un acte o gala de lliurament de premis de poc més d’una hora de durada a l’Auditori de Girona i aprofitar que fa venir a la ciutat personalitats internacionals de tots els àmbits per organitzat debats, col·loquis o xerrades amb aquests personatges. S’atorguen vuit categories de premis que, al llarg de tots aquests anys, han rebut periodistes i escriptors com ara Steve McCurry, Marc Abley, Jon Lee Anderson, Manuel Vázquez Montalbán, Ryszard Kapuscinski, Eduardo Haro Tecglen, Margane Satrapi i Enrique Meneses; institucions com la plataforma ciutadana Nunca Máis, la fundació Mares de Srebrenica, l’associació Fotògrafs per la Pau i Amnistia Internacional, directors de cinema com ara Constantin Costa Gavras i cantautors com Raimon. El pressupost de què disposa anualment, i amb una subvenció de 25.000 euros de la Diputació de Girona, s’hauria d’aprofitar perquè reverteixi en la vida cultural de la ciutat, amb activitats de divulgació dels valors humanitaris que proclama o debats entorn de les dates en què es lliuren els Liberpress, amb un format similar a la setmana d’actes sobre comunicació que es fan cada any amb els premis Carles Rahola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.