Opinió

Sense càstig

El llibre serà per sempre més un fidel testimoni d’assassinats que no s’han resolt

La Setmana Santa és per a molts temps de relax i festa. Per a molts, sinònim, aquest temps, de dedicar-lo en part a la lectura. En el meu cas, el llibre ha estat Sense càstig, dels periodistes d’aquest diari Tura Soler i Jordi Grau. Amb el fenomen dels true crimes pels núvols, el llibre ens permet comprovar casos històrics de crims que han quedat impunes al llarg del temps. Des del Rei de les Pinyes fins a la noia de la neu. Una desena de casos en què, malgrat evidències, investigacions llarguíssimes i judicis, ningú ha acabat entre reixes. Però el llibre és molt més. Ens mostra una manera de fer periodisme que s’ha perdut per diferents motius.

En diversos dels crims, en Grau i la Tura passegen per l’escena del crim sense cap trava o acaben conversant amb algun acusat o acusada a la sortida de la sala de vistes. Un temps que ja voldrien molts companys de successos de l’actualitat. Si anem més enllà, el llibre també és una lliçó magistral del periodisme fet des de la convicció ferma que els textos periodístics també acaben fent justícia encara que no acabi ningú entre reixes. Ho demostra el capteniment de la Tura, que, malgrat el pas dels anys, no es va oblidar d’aquella noia misteriosament apareguda a Portbou penjada en un pi de la vila situada als confins de la demarcació. Així li ho reconeix la germana de la noia, un cop descobert que era aquella noia italiana. Són exemples d’un periodisme sense hores, en què les fonts es trobaven als bars i a altes hores de la nit i en què, sovint, els pressentiments són l’avantsala d’una llarga investigació que acaba donant la raó al periodista.

Un periodisme incompatible amb la manera de fer actual, amb redaccions aprimades fins a una anorèxia periodística malaltissa en pro d’una viabilitat econòmica que ni així està garantida. Aquest llibre, que demà es torna a presentar a Girona amb els dos autors de cos present –per seguir amb el vocabulari de la crònica negra del llibre–, en una cita a la Casa de Cultura a les set de la tarda, serà per sempre més un fidel testimoni d’assassinats que no s’han resolt, almenys fins ara, però potser serà encara més un fidel testimoni d’un periodisme cada cop més en perill d’extinció, i com passa amb les espècies en extinció, calen mesures que n’incentivin la preservació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.