Opinió

Raça humana

Sempre es pot millorar

L’article d’ahir, El permís de pares i mares, ha estat ben contestat amb un bany de realitat. Pediatra a qui la llei li sembla perfecte però el seu impacte en la cura dels nadons no tant: “Només una de cada deu primeres visites venen tots dos. Quan pregunto on és el pare, em diuen que a casa. Em puc imaginar quina implicació real tenen en les cures dels seu fills aquests homes que viuen la baixa de paternitat com unes vacances.” Mare treballadora que es considera privilegiada perquè la parella és totalment corresponsable i té horari flexible: “El permís quan neixen els nens és una cosa, la realitat dura ve després. No és possible per a una persona treballar a jornada completa, criar un fill i portar una casa i fer-ho tot bé sense una ajuda externa que no tothom es pot permetre; les hores no donen perquè almenys cinc o sis les has de dormir. Jo he tingut moments de molta ansietat, de pensar que no me’n sortiria; o s’aprova una renda mínima garantida o deixem de tenir fills, que és el camí que s’està seguint a Occident i tampoc passa res…” Una empresària feminista (deu treballadors): “Un jove ha estat pare el mes de febrer i estic molt orgullosa que estigui de baixa, que gaudeixi amb la mare i els fills. De moment farà deu setmanes seguides i després ja veurem com s’organitzen les altres sis. El problema que tinc és que si contracto una persona per substituir-lo temporalment li he de pagar el mateix sou i no puc retribuir igual l’aprenent que qui ja té anys i té una alta qualificació, així que he optat per externalitzar la feina fins que ell torni.” Sempre es pot millorar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.