Ja la tenim aquí. Aquella tortura de 15 dies amb molta foto i cartells on desapareixen les arrugues, vídeos inundant la xarxa, proclames més buides que mai, discursos soporífers, debats estèrils, missatges prefabricats, mítings amb la claca, objectius de desgast dels rivals posats en calçador i un llarg etcètera de tot allò que ens il·lusiona tant de les campanyes electorals. Poques coses són tan depriments com assistir a les promeses d’accions que en quatre anys mai acaben passant, els atacs de simpatia i les encaixades de mans forçades en molts actes per quatre vots o comprovar com ara es veu que tenim molts problemes a rodalies, existeixen ocupacions, falta habitatge i resulta que no plou tant com ho hauria de fer. Res, coses que només fa quatre dies que passen.