El lector escriu

El diari de cada dia

Només és paper i molt efímer; l’endemà ja l’hem oblidat, però cada dia l’esperem amb delit. Paraules i més paraules. No les podem llegir totes. Algunes ens fan pensar i d’altres, entristir. La vida de la ciutat i dels pobles se’ns fa present. Mirem les necrològiques i pensem que algun dia nosaltres també hi serem, i acabem intentant resoldre els enigmes del final. No conec el repartidor, però cada dia el sento quan deixa un raig de vida a la meva bústia.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.