Opinió

De set en set

Els xantatges d’Erdogan

Vinga donar-los peixet, vinga blanquejar-los, vinga homologar-los com a estadistes, que la resposta és sempre la mateixa: insaciable. Dona-li la mà que et prendrà el braç sencer. Ja va ser mal negoci cedir al règim d’Erdogan perquè aixequés el vet a l’ingrés de Finlàndia a l’OTAN, a canvi d’entregar-li ciutadans kurds que s’havien refugiat a l’estat bàltic. Perquè Erdogan sap que els veïns de Rússia estan espantats, i si ho va aconseguir amb Finlàndia, també ho farà amb Suècia, tot i l’aparent reculada de dilluns. Les amenaces de represàlies que li han vingut d’Alemanya com a punta de llança de la UE no li fan ni pessigolles, perquè el paper que juga Turquia com a fre per a l’arribada de migrants de zones en conflicte permanent com Síria és fonamental per als interessos de la Unió. Encara més, com que Erdogan considera que Suècia no s’hi ha posat prou bé, ara exigeix reactivar el procés per convertir Turquia en membre de la UE. Com si no n’hi hagués prou amb governs díscols i autoritaris com el de Polònia, Hongria i Itàlia, i discriminatoris per als drets d’alguns col·lectius com l’espanyol. No es pot cedir a xantatges, tot i que els interessos estatals contradictoris no ofereixen cap confiança, al contrari. Espanya va claudicar davant el Marroc en nom de la contenció de migrants a Ceuta i Melilla i ja s’ho trobarà. Perquè Erdogan, Mohamed VI –i podem afegir-hi la ultradreta blanquejada pel PP, com s’està veient a Múrcia– no en tenen mai prou. Ho volen tot, i com que les regles democràtiques se les passen per l’arc del triomf, faran tant xantatge com calgui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.