Tots ens pensem que el que fem és el millor que sabem plasmar o deixar en aquest món tan imprevisible. Hi ha tantes combinacions vitals de tots nosaltres, que és impossible de mencionar-les en una carta limitada d’espai. Ara bé, de vegades et pot colpir un “senzill” escrit d’una persona que sap escriure i transmetre tot allò que sent fins al final de la seva vida. Us parlo de la Carme Junyent, que ens va deixar diumenge passat. He tingut la sort de llegir el seu últim treball –que, per cert, va dir que no es podria publicar fins que ella ja no visqués...– i m’ha fet posar pell de gallina. Tanta sensibilitat envers una llengua, que ja sabeu que era la catalana, impressiona molt! No sé si heu viscut moments en què la mort l’heu tingut molt a prop; jo sí, i us garanteixo que saber transmetre amb paraules aquests moments em sembla una obra d’art!

Poques vegades he sentit tan fort a dins meu una lectura com la que ens ha deixat aquesta escriptora envers el català!

Per molts anys morir sigui tan creatiu!