Opinió

Lletra petita

Víctimes d’estat

“Aleksei Navalni, Julian Assange i Carles Puigdemont tenen en comú que hi ha un estat que els vol esborrar del mapa com sigui

Els estats són uns grans generadors de continguts. Tenen una llista inacabable de raons, que representen un bé sempre superior i capaç de justificar qualsevol mal; tenen una col·lecció de secrets tancats amb pany i forrellat per lleis que blinden la impunitat; tenen un munt de crims al seu currículum que suren com els icebergs, ensenyant només la punta com a missatge per a navegants; tenen clavagueres per acollir rates i esbandir tota la ronya oficiosa i oficial; tenen terrorisme, però no de l’inventat, sinó del que mata, segresta, tortura i provoca terror, i, és clar, tenen víctimes, moltes, directes i indirectes, gent normal com vostè o com jo, que l’Estat converteix en enemic, en objectiu o en dany col·lateral, sense mesura, ni vergonya, ni escrúpol. Què podien tenir en comú tres persones públiques, de procedències, cultures, trajectòries i propòsits diferents, com Aleksei Navalni, Julian Assange i Carles Puigdemont? Doncs que són víctimes d’un estat que fa anys que els té en el seu punt de mira. Navalni, perquè el seu activisme polític i la seva popularitat creixent a Rússia discutia i amenaçava el somni de poder i el deliri de grandesa d’un autòcrata com Vladímir Putin. Sonarà a tòpic, però què es podia esperar d’un ex KGB fet a les clavegueres d’estat de la Unió Soviètica? Doncs que Navalni fos enverinat primer, empresonat després i finalment esborrat del mapa a la llunyana Sibèria. El cas d’Assange és diferent en les formes però no en el fons i, si no hi ha cap miracle, també morirà a la presó, en una dels Estats Units, per tenir la gosadia de publicar secrets d’estat que delataven crims d’estat comesos per l’exèrcit a l’Orient Mitjà. Conseqüència? Persecució, destrucció i presó de per vida fins a esborrar-lo del mapa. A Carles Puigdemont l’han convertit en l’enemic públic número u d’Espanya perquè va gosar discutir, amb urnes i paperetes, la unitat de l’Estat, posant el dit a la nafra plurinacional i al 20% del negoci familiar. Resultat? Exili, persecució, deshumanització i, com que no l’han pogut esborrar del mapa polític, criminalització amb majúscules a l’extrem de convertir-lo en terrorista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.