Quan arribo a casa després de recollir el diari al quiosc (soc subscriptora) el que primer faig és donar la volta i començar per l’últim full. Srs. Joan Vall Clara i Lluís Simon, a part de posar sempre el dit a la llaga i dir les coses pel seu nom, em fan riure, sobretot vostè, Sr. Vall Clara. Els ho agraeixo i els animo a seguir igual de bé en els seus comentaris i tenir aquesta independència (almenys en aquest diari sí que la tenim) per escriure sobre tot el que afecta la nostra estimada Catalunya. Gràcies i endavant.