La represa de l’activitat a la paperera de Sarrià de Ter va ser una gran notícia. Es recuperava una activitat històrica al municipi, i més enllà d’aquest aspecte, diguem-ne sentimental, hi havia una conseqüència positiva objectiva: es creaven llocs de treball en un moment en què l’economia necessitava revifar-se. La reobertura s’anunciava l’agost del 2015 i la fàbrica engegava un any més tard. Però, ai las!, les bones noves a vegades tenen un contrapunt, i en aquest cas va ser el soroll i les pudors que generava l’activitat industrial. Pot passar, ja se sap, que les coses s’hagin d’ajustar quan s’engeguen màquines. El que no és admissible és que dos anys més tard encara no s’hagi resolt. La solució, si no la saben implementar, se’ls ha d’imposar.