Per sort certs prejudicis artístics es van perdent. La figuració va viure a Catalunya a partir dels seixanta un moment de desprestigi perquè l’impacte de l’abstracció va fulminar aquesta manera àmplia, tan àmplia com l’art, de veure la pintura. Se la qualificava de conservadora, de fase superada. Però cap als vuitanta va aparèixer una generació de pintors figuratius que de rancis no en tenien res. La seva contemporaneïtat es trobava en les seves arrels perquè ells mateixos eren fills de l’abstracció i el conceptualisme. Que el debat havia estat estèril no era una resposta que havia donat el futur, sinó també el passat. L’exposició Realisme(s), que es presenta a Sitges, mostra com les avantguardes històriques van impregnar la figuració del moment.