M’entretinc en una llibreria del centre amb un volum de butxaca de Flaubert, El hilo del collar. Em vaig empassar centenars de llibres d’Austral i Alianza en la joventut a la recerca de tresors. I, arribat a casa, el butxaca d’Alianza de Flaubert m’ha deixat de nou fascinat, fins a l’extrem de somiar en les frases, com quan diu: “Em crema el cap, com quan he passat jornades llargues a cavall. I és que avui la meva ploma ha cavalcat força. Fa dotze hores i mitja que escric sense descans, només m’he aturat per fer una pipa o per sopar.” No havia de suportar, Flaubert, la llum intensa de la pantalla d’ordinador, i em pregunto si ell, com tants d’altres, serien escriptors. M’ho revela quan critica Els miserables. Diu que no té “veritat ni grandesa”.