Esport i tecnologia, un equip guanyador
En temps d’hibridació o de mestissatge com els actuals, el matrimoni entre la tecnologia i l’esport està proporcionant moltes alegries a l’economia catalana. L’anomenat ‘sportech’ ha consolidat un ecosistema d’iniciatives empresarials extraordinàriament fecund que troba oportunitats en un mercat d’aficionats a l’esport –no necessàriament entusiastes– cada cop més gran. A vegades són emprenedors que desenvolupen dispositius o solucions directament per als esportistes, d’altres són empreses amb un públic objectiu més gran, que acomoden la seva oferta a aquest col·lectiu. Sigui com vulgui, el cas és que és un teixit molt dinàmic que atreu talent i capital de risc de fora i que té grans potencialitats de creixement. Tot s’ha de dir, a vegades les fronteres amb els àmbits de l’alimentació i de la salut (on Catalunya també pot inflar el pit) són força difuses. Per posar en context aquesta economia, Barcelona apareix en algunes classificacions de les ciutats més emprenedores en aquest camp a Europa, movent-se entre els llocs tercer i cinquè.
En economia, gairebé mai els casos d’èxits són fruit de la casualitat. L’esport, com a indústria i com a activitat que mou molta gent (que sovint van de bracet), va tenir un moment transcendental amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992. Aquell esdeveniment va posar les bases d’un canvi en la societat democratitzant l’esport, que fins aleshores vivia un xic encapsulat en el moviment associatiu. Gràcies als gimnasos molta gent va deixar de ser espectadora i es va calçar les sabatilles. Més recentment, amb la pandèmia, molta gent ha descobert que es pot suar sense sortir de casa gràcies a les classes virtuals. L’oferta també s’ha anat sofisticant amb noves propostes esportives. En aquest sentit, el públic més jove és el més favorable a plantejaments innovadors de fer esport amb un rerefons digital. En definitiva, a poc a poc s’ha anat consolidant un mercat receptiu als productes tecnològics que ha creat les condicions per a l’eclosió de l’‘sportech’. Però sempre hi ha un però: el sector té dificultat per trobar inversió centrada en la fase de creixement. Un mal massa habitual.