L'art de Catalunya necessita obrir una finestra al món

Els dèficits de Catalunya no són sempre financers. Tenim un greu dèficit de donar visibilitat a la nostra creació. Al país de Gaudí, Dalí, Tàpies, Picasso i Miró hi ha molts altres universos artístics que copsen la sensibilitat contemporània i anticipen cap al futur moltes de les inquietuds que marcaran l'esdevenir de la creació. Aquest és el cas, per exemple, del treball de Pedro G. Romero que es presenta a Venècia i que recull la inquietud per preservar la memòria històrica i el concepte d'arxiu. Són formes artístiques que evolucionen al costat d'altres disciplines com ara la sociologia, la història... Catalunya continua al segle XXI generant i acollint artistes que des d'una variada visió donen resposta a la majoria d'interrogants que es plantegen des del món de l'art. Com va dir ahir el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod -Rovira: «Catalunya és un país amb una cultura acostumada a la complexitat i, com l'art, és una realitat en tensió permanent; i això, sens dubte, genera la creativitat.»

Però, perquè, sent això així, l'art català d'avui no té cap mena d'incidència internacional, a banda de casos aïllats com ara el de Miquel Barceló i Jaume Plensa. No és ni per manca d'idees, ni de creativitat, ni de modernitat. La resposta cal buscar-la en la nul·la presència internacional dels nostres autors. Si no es pot contemplar el seu treball, no se'l pot conèixer, ni tampoc pot entrar en el circuit internacional del mercat de l'art, circumstància bàsica per donar visibilitat a un autor.

Per això, l'esforç d'haver situat un espai d'art català dins de la secció Eventi Collaterali de la Biennal de Venècia és un pas més cap a la normalització de la presència catalana al món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.