Si es poguessin pintar de colors totes les ones que creuen el cel de les ciutats transportant d'un costat a un altre converses, imatges i dades de tot tipus, la contemplació del firmament des dels terrats seria insuportable, terrorífica. Si suprimissin els terrats, una ciutat com Barcelona perdria el seu encant mediterrani, perdria l'encís del tros de cel, i el tros de sol i el molt de vent que pinta i pentina aquest llençol estès, trencadís, desigual i multicolor. La primera entelèquia és un impossible, la segona és des de fa pocs dies una angoixant possibilitat, des que el Congrés dels Diputats ha aprovat una llei que preveu expropiar terrats per ubicar-hi antenes de telefonia mòbil. Ara només queda expropiar el cel i el sol i l'aire.