Combatre Albiol

Sospito que al lector no se li escapa el guirigall que vivim a Badalona. Un trencaclosques de difícil encaix per investir un nou alcalde o alcaldessa, amb dos fronts: el de García Albiol i el que vol evitar que el popular torni a pilotar la ciutat. Un joc de cadires vergonyós que no deixa ni entreveure una voluntat real de situar l’interès de la ciutat a l’epicentre de les decisions. Si el front anti-Albiol acaba donant fruits, auguro un futur poc esperançador per a Badalona si els partits integrants no superen les fòbies i barreres que ells mateixos han traçat. A Albiol, que arrasa a les municipals però no prou per governar sense aliats, no se’l combat pactant contra ell, tant sí com no. Ni se’l vencerà, com passa, esgrimint l’únic argument del cordó sanitari al feixisme i a l’extrema dreta. Quan a principis de segle van arribar les noves onades migratòries, l’esquerra que aleshores governava va desatendre l’impacte que la nova realitat tindria sobre alguns barris i ho va confiar tot a la fidelitat dels votants. Els independentistes-nacionalistes no es deixaven caure als barris que no els eren afins ni per les revetlles populars. En paral·lel, el PP va articular un discurs pervers, explotant la idea que immigració i inseguretat anaven de bracet. Molts veïns, però, van percebre que el polèmic polític era l’únic que els feia costat. Miraven a banda i banda i no veien ningú més. Són les mateixes persones que mai combregaran amb l’argument que Albiol és la cara més crua del feixisme. Són els mateixos votants que mai se sentiran atrets per un projecte alternatiu que els acusa de donar ales al feixisme. Si l’esquerra badalonina vol desmuntar el fenomen Albiol, que darrerament ha moderat el seu discurs, potser que entenguin que al líder del PP se’l combat fent propostes engrescadores, donant el mateix valor a les necessitats de tots els col·lectius, despullant els erros de la seva gestió com a alcalde i fugint de personalismes. Tota la resta és pa per avui i fam per demà.