Opinió

De set en set

Roald Dahl fa punta al llapis

Roald Dahl no m’ha interes­sat mai, i menys des que vaig veure al cinema Char­lie i la fàbrica de xoco­lata, que m’ins­pira mal­sons sinis­tres, a banda d’una repugnància vis­ce­ral per tots els papers que després hagi inter­pre­tat Johnny Deep. No li veig el què, ni tan sols man­te­nint expres­si­ons dels seus lli­bres com ara fofa, lletja o boig, que els hereus i l’edi­to­rial de l’escrip­tor han acor­dat supri­mir perquè les gene­ra­ci­ons futu­res crei­xin con­vençudes que viuen en un món inclu­siu, resi­li­ent, pro­ac­tiu i, sobre­tot, boni­faci. Si Roald Dahl em des­perta alguna sim­pa­tia és més aviat pel fàstic que li feia escriure, fins al punt de sofis­ti­car les tàcti­ques dilatòries amb una meti­cu­lo­si­tat quasi maníaca (no sé si aquesta paraula està per­mesa, però aquí la deixo, estos­se­gant i amb els ulls vidri­o­sos). Diuen que gas­tava la major part del temps fent punta al lla­pis, pri­mer amb una maqui­neta elèctrica i després amb un gani­vet. Que­dava una punxa tan fina, que es par­tia tan bon punt tocava el paper, cosa que li per­me­tia tor­nar a començar i ajor­nar l’empi­pa­dora obli­gació de cons­truir alguna frase que s’aguantés i no el fes ni plo­rar ni estos­se­gar. Sovint, entre lla­pis i lla­pis, es pre­pa­rava un cafè i s’ence­nia un cigar­ret. A vega­des mirava per la fines­tra de la bar­raca del jardí on s’havia tan­cat anun­ci­ant a la família que sis­plau no el moles­tes­sin, que estava escri­vint, i veia una tanca, un parell d’arbres, un tou de gespa, pot­ser un ratolí mar­ge­ner rose­gant una pellofa. I al final escri­via amb la punta afi­lada fofa, lletja, boig, amb una lli­ber­tat i una ale­gria que els nos­tres fills ja no tin­dran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia