Rod Stewart, 40 anys després

El diven­dres 14 de juliol, el can­tant lon­di­nenc Rod Stewart ofe­rirà el con­cert inau­gu­ral del Fes­ti­val de Cap Roig, amb les entra­des exhau­ri­des. Curi­o­sa­ment, aquest con­cert coin­ci­dirà gai­rebé amb la data del 40è ani­ver­sari de la pri­mera actu­ació de Stewart a Cata­lu­nya, que va tenir lloc el dime­cres 13 de juliol del 1983 a la plaça Monu­men­tal de Bar­ce­lona. En aque­lla època, Rod Stewart venia d’asso­lir alguns dels èxits més grans de la seva car­rera, amb cançons com ara Da ya think I’m sexy? i Young Turks, i es tro­bava en un gran moment de popu­la­ri­tat, als 38 anys. Lla­vors ja no era un jove­net: a prin­ci­pis dels anys sei­xanta, ja es bus­cava la vida en el món de la música i va arri­bar a pas­sar fugaçment per The Ray Davies Quar­tet, abans que aquest grup es con­vertís en The Kinks. Poste­ri­or­ment, Rod Stewart va for­mar part de Hooc­hie Cooc­hie Men, The Ste­am­packet, una espècie de super­grup de rhythm’n’blues, amb el teclista Brian Auger i la can­tant Julie Dris­coll, i Shot­gun Express, amb futurs mem­bres de Camel i Fle­etwood Mac, fins a arri­bar al Jeff Beck Group i a Faces, dues for­ma­ci­ons en què va coin­ci­dir amb Ron Wood, abans que aquest entrés a The Rolling Sto­nes. El 1970, Stewart va publi­car el seu pri­mer àlbum en soli­tari, An old rain­coat won’t ever let you down, al qual van seguir Gaso­line Alley, el mateix any, i el molt cele­brat Every pic­ture tells a story (1971), amb el seu pri­mer gran èxit mun­dial, Mag­gie May, ver­si­o­nat o adap­tat per molts altres grups i solis­tes com ara la banda espa­nyola M-Clan (Mag­gie, des­pi­erta). En rea­li­tat, només recordo tot això per subrat­llar que Rod Stewart és molt més que l’home madur amb els cabells ros­sos i pun­xe­guts que encara et pre­gunta si el con­si­de­res sexy als seus 78 anys: la seva veu té una llarga història dins l’evo­lució del blues rock britànic, tot i que també va dedi­car bona part de la pri­mera dècada d’aquest segle a rei­vin­di­car-se com a cro­o­ner amb els estàndards inclo­sos en els cinc volums de The Great Ame­ri­can Song­book. Sir Rode­rick David Stewart, cava­ller de l’orde de l’Imperi Britànic des del 2016, ja va actuar el juliol del mateix any a Cap Roig. És un senyor més o menys for­mal, casat en tres oca­si­ons i pare de vuit fills, però la seva sang esco­cesa encara bull. I és sexy .