Articles

Puja aquí

Per una Espanya independent

En una cosa sem­bla que ens anem posant tots d'acord, i és a donar per amor­tit­zat l'Estat de les auto­no­mies. O el que vin­dria a ser el mateix, el pacte cons­ti­tu­ci­o­nal vigent des de 1978. Les veus que insis­tei­xen sobre aquesta idea a una vorera i altra del riu Pecos són mol­tes i diver­ses, però aquests dies han sobre­sor­tit dues veuas­ses de tenor: la del senyor Miguel Ángel Fernández Ordóñez, pre­si­dent del Banc d'Espa­nya, i la del senyor Sal­va­dor Ale­many, pre­si­dent del Cer­cle d'Eco­no­mia. Poca broma.

El Banc d'Espa­nya no és una tertúlia d'Intere­co­nomía, però de tota manera el senyor Fernández Ordóñez va venir a dir que les auto­no­mies supo­sen un dis­pendi massa car­regós per a l'Estat, sobre­tot en temps de crisi galo­pant (tot i que ara ZP anunciï que ens en sor­ti­rem el 2012, casu­al­ment just abans de les elec­ci­ons) i con­si­de­rant el poc for­ment que se'n treu. Per la seva banda, el Cer­cle d'Eco­no­mia tam­poc no és pre­ci­sa­ment un aplec de Mau­lets, però con­si­de­ren que, vista la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut, i en temps de crisi galo­pant (tot i que ara ZP etc.), l'estat de les auto­no­mies “comença a mos­trar clares limi­ta­ci­ons per encai­xar les aspi­ra­ci­ons d'algu­nes de les seves comu­ni­tats autònomes, com ara s'ha cons­ta­tat en el cas de Cata­lu­nya”. És la postura expres­sada pel Cer­cle, que podíem lle­gir ahir a la pàgina web de l'Avui i El Punt.

En gene­ral, es tracta de les dues opi­ni­ons més este­ses sobre la qüestió. A Espa­nya, els sem­bla que l'Estat de les auto­no­mies és exces­si­va­ment onerós i que no té sen­tit man­te­nir dis­set estruc­tu­res gover­na­men­tals quan la gran majo­ria de com­petències podrien tor­nar a ser assu­mi­des pel govern de Madrid. A Cata­lu­nya, hi ha con­sens que l'actual nivell d'auto­go­vern és insu­fi­ci­ent per cobrir les neces­si­tats del país, i que el ves­tit de comu­ni­tat autònoma ha que­dat obso­let i a més ens va estret per totes ban­des (em penso que ara he fet una metàfora de fi ana­lista).

Al meu humil parer, les dues parts no tan sols tenen raó sinó que, si s'ho pro­po­sen, poden solu­ci­o­nar els res­pec­tius pro­ble­mes a plena satis­facció de tot­hom. Esta­blert que, a Espa­nya, abans faran missa els xim­panzés (Joan Ridao dixit) que no s'impo­sarà la idea d'un estat fede­ral, i que a Cata­lu­nya és veri­tat que ens fem pesa­dets amb tota la murga iden­titària però mai ens aca­bem de deci­dir a fer una passa enda­vant, el millor que pot fer Espa­nya és expul­sar Cata­lu­nya del seu ter­ri­tori naci­o­nal, a veure si així n'apre­nem. I acte seguit, supri­mir totes les auto­no­mies (tret del País Basc i Navarra, natu­ral­ment) i pro­cla­mar-se com l'Estat jacobí que sem­pre ha tin­gut la vocació de ser. Pel que fa a Cata­lu­nya, al començament ens sen­tiríem com si ens hagues­sin ampu­tat un braç (una altra metàfora que sem­pre m'ha encan­tat) però em sem­bla que aviat ens espa­vi­laríem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.