Opinió

Món Vivó

La ciutat de Girona sol ser gasiva a l'hora de reconèixer els mèrits dels seus fills il·lustres però el cert és que en el cas de Carles Vivó s'ha fet un acte de merescuda justícia. L'exposició Una vida amb molts camins, instal·lada al Museu d'Història de la Ciutat, fa un repàs de la personalitat artística d'aquest gironí, que experimentava una transformació vital una vegada s'havia desempallegat de la seva burocràtica feina darrere les parets del Montepío, de la carretera Santa Eugènia.

En Vivó era, efectivament, un tastaolletes, un home inquiet, un gironí que estimava la seva ciutat i ho feia de la manera que millor sabia, com era participar en múltiples activitats artístiques, que anaven de la interpretació en els muntatges que solia organitzar Proscènium a l'aire lliure a la fotografia, passant pel dibuix, la pintura, el cartellisme o l'especialitat que li va donar just reconeixement popular: els contes embolcallats d'aires de misteri i llegenda. I sempre amb la seva Girona com a referent vital, fent-la emergir de la grisor mitjançant el treball, la creativitat i la il·lusió. L'exposició, en què es recullen magníficament aquests camins d'en Vivó, restarà oberta fins el 6 de febrer de l'any vinent, però l'Ajuntament ha tingut l'encert d'editar un catàleg, que és el compendi de la mostra però també de la memòria d'un home i el seu temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.