Quan sumar pot significar multiplicar

De ben segur que la catàstrofe electoral que va viure Esquerra el 28-N té moltes derivades a l'hora de buscar-hi explicacions. Però estic convençut que la mala gestió d'un valor fonamental com és la voluntat de sumar va ser clau. D'acord que un partit no es pot permetre la divisió interna permanent. I que la responsabilitat caldria repartir-la entre els diversos sectors sorgits de la trencadissa republicana. Però pitjor que l'error ja comès seria que l'independentisme es dediqués a perdre el temps en retrets i acusacions. Les pròximes eleccions municipals requeriran més la mirada estratègica d'alta volada que la mirada curta del tacticisme. Serà important a tots els municipis del país però vital en una de les peces clau del taulell electoral com és Barcelona. L'independentisme es rearma quan suma perquè sumar pot voler dir multiplicar les opcions. No es pot oblidar que d'un escenari estàtic que augurava una victòria aclaparadora de CiU hem passat a un escenari de variables amb efectes imprevisibles. Si bé és cert que la victòria de Trias sembla força indiscutible, hi ha altres elements en joc. I les primàries del PSC i el rearmament de l'independentisme, per la via de la suma d'esforços independentistes, però també per la d'una important obertura cap a sectors socials amb la construcció d'un tercer espai, podrien provocar efectes imprevisibles en el mapa electoral barceloní que influiran decisivament en el tipus de govern que finalment tingui la ciutat des del punt de vista nacional.