El masover pidolaire

Tant li fa que faci dies que el president de la Generalitat hagi fet l'entrevista que destaco, perquè, si no el senyor Mas, algun seu conseller sol treure el cap dia sí dia també als mitjans per fer-se propaganda. Sobretot, a les ràdios dels matins, pels volts de les 9, que deu ser quan entenen la governança.

L'entrevista és del dia de Sant Jordi i va aparèixer en aquestes pàgines, com podria haver aparegut en qualssevol altres; perquè ja ho tenen, les campanyes, la repetició del mateix missatge. El president hi deia que “l'actual govern de Catalunya està fent per al país el mateix que ells fan a casa seva”, i algú li hauria de dir que no; que, si més no en el país que trepitgem, els catalans, quan fem números, allò darrer que escatimem és la salut i, sobretot, els diners de l'escola.

Qualsevol persona que hi entengui sabrà que a les cases on els diners entraven per setmanades –en uns sobres com de paper d'estrassa– el recompte de les despeses es feia en pilonets i s'ordenava per prioritats i urgències. Parlo d'una època de vaques més magres, de quan en aquest país la declaració de la renda generalitzada era una utopia i l'estructura de l'estat ja venia pagada abans que els diners entressin al sobre. Ja aleshores, quatre lladres beneïts s'enriquien amb el poder de la creu i de l'espasa, com ara ho fan amb el de la promoció i de l'autoritat monetària. Es tracta de les mateixes famílies als progenitors de les quals el senyor Mas –erigint-se en portaveu del mateix amo– els demana un altre sacrifici: després d'haver prioritzat la construcció de la seguretat social i la universalització de l'accés al saber, ara vol que acatin que els ho desmunti per continuar embotint la bèstia.

Algú li hauria de dir que, aleshores, si s'havia d'escatimar, s'allargava la vida del calçat, es menjava fetge per bistec i, per vacances, cadascú es feia les reformes. I algú li hauria d'explicar que els munts que no es tocaven eren els que pagaven el metge, l'escola i el lloguer de l'habitatge. I que era aquest darrer el que més ens subjugava.

És això, el que saben les famílies quan no els mareja el masover major i la seva propaganda.