Articles

són faves comptades

Seny i flexibilitat

Zapatero posarà 5.000 milions per a Portugal, però no els 1.400 per a Catalunya

El govern de l'Estat espa­nyol està dis­po­sat a posar cinc mil mili­ons d'euros per res­ca­tar Por­tu­gal i aju­dar al país veí a sor­tir de la crisi i ho fa perquè és la quan­ti­tat que li toca pagar com a mem­bre del club euro­peu. Però en canvi ni Zapa­tero ni Sal­gado ni el PSC no volen ni sen­tir a par­lar de pagar els més de mil qua­tre-cents mili­ons d'euros que reclama Cata­lu­nya tot i que serien –i ho saben– diners que aju­da­rien a sor­tir de la crisi la comu­ni­tat autònoma que és la loco­mo­tora del país i, per tant, ser­vi­rien per tirar enda­vant amb garan­ties la tan desit­jada recu­pe­ració econòmica. Només vol­dria recor­dar que el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat que reclama la Gene­ra­li­tat és fruit del nou model de finançament pac­tat després de la reforma de l'Esta­tut. I no per­dem de vista que l'objec­tiu d'aquest fons és –o es van com­pro­me­tre que servís per– com­pen­sar i incen­ti­var l'esforç econòmic que fan les comu­ni­tats més pro­duc­ti­ves de l'Estat, com ara Cata­lu­nya. Però no, en comp­tes de fer pinya i ser soli­da­ris pri­mer amb els de casa, el govern esta­tal s'estima més que­dar bé amb els de fora. I per fer-ho estira més el braç que la màniga. Quin sen­tit té? Em pen­sava que abans que res havíem de pro­cu­rar ser forts a dins per poder ser com­pe­ti­tius a fora. Redreçar-nos i enfor­tir-nos per enca­rar i ento­mar els rep­tes que vénen. No pen­sar així i, per tant no actuar en con­seqüència, només pot por­tar a minar la cre­di­bi­li­tat com a país de cara pre­ci­sa­ment a l'exte­rior. I és un peix que es mos­sega la cua. Hi ha per­so­nes que diuen que pen­sar d'aquesta manera és demagògia. Ho res­pecto però jo no ho crec. Segons el DIEC, demagògia vol dir guiar o con­duir el poble i no té per què voler obli­gatòria­ment fer referència a un dis­curs enganyós d'aquells que només bus­quen obte­nir  favors i bene­fi­cis per­so­nals i no col·lec­tius. Penso que la rea­li­tat és prou crua per actuar amb dos dits de front i anar tots a l'una, al marge de par­ti­dis­mes, encara que no tot­hom ho inter­preti de la mateixa manera. Seria bo que els que ens gover­nen ho enten­gues­sin i es limi­tes­sin a com­plir la llei tal com està escrita, i després pot­ser els seria més sen­zill apli­car les jus­tes mesu­res que es recla­men insis­tent­ment des de Cata­lu­nya entre la soli­da­ri­tat i la com­pe­ti­ti­vi­tat: el seny i la fle­xi­bi­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.