Opinió

LA CRÒNICA

DE Barcelona

El PP vol manar a Barcelona

La decisió de Xavier Trias de gover­nar en mino­ria precària va ser valenta. Però no sem­bla pas que tingués al cap una pre­visió clara del com­por­ta­ment del Par­tit Popu­lar de Cata­lu­nya. Aquests dar­rers dies, la pressió per part del par­tit d'Alberto Fernández Díaz és més forta que mai. Volen entrar al govern bar­ce­loní sigui com sigui. El cap del grup muni­ci­pal del PP ho mani­fes­tava ober­ta­ment abans de les elec­ci­ons gene­rals espa­nyo­les. Era una jugada que es feia pre­ve­ient uns resul­tats millors dels que després van obte­nir. Ja es veien superant fins i tot CiU. No va ser així, però tot i amb això, la can­ta­re­lla ha con­ti­nuat. No n'han tin­gut prou amb l'obtenció de molt més poder del que els cor­res­pon­dria per­cen­tu­al­ment a la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Ara, Alberto Fernández Díaz diu que per “lògica” han d'entrar al govern bar­ce­loní. Mani­festa que sense el PP, CiU no podrà fer apro­var dos impor­tants pro­jec­tes de la ciu­tat com són els pres­su­pos­tos per al 2012 i el Pla d'Acció Muni­ci­pal 2012-2015 (PAM). El senyor Fernández explica que si CiU con­sent a pac­tar amb ells (i ells hi estan dis­po­sats) dos acords tan impor­tants per al con­sis­tori com són els que aca­bem d'esmen­tar, per força no hau­ria de tenir cap recel a l'hora d'inau­gu­rar, per pri­mer cop, la presència dels popu­lars al govern del Cap i Casal. Fa poc va decla­rar a COM Ràdio, sense embuts, que “el 23 de desem­bre s'apro­va­ran o no els comp­tes muni­ci­pals, pres­su­pos­tos i orde­nan­ces. Després s'obre un parèntesi de fes­tes de Nadal i a la tor­nada, el dilluns 9 de gener, farem un plan­te­ja­ment clar”.

L'hora de la veri­tat, doncs, s'acosta per a CiU a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Pro­ba­ble­ment molt més aviat del que s'espe­ra­ven. No comp­ta­ven amb aquesta acti­tud tan deci­dida del PP. Que l'alcalde Trias s'ho rumiï bé. Que no oblidi que molta gent el va votar perquè estava tipa d'un par­tit que feia que manava a l'Ajun­ta­ment més temps que mol­tes de les dic­ta­du­res més llar­gues del món. Que calia una mena de període de salu­bri­tat democràtica. Donem-los un quant temps a l'opo­sició perquè s'aire­gin, va pen­sar més d'un. De CiU depèn que aquest temps siguin només qua­tre anys o es pugui allar­gar una mica més. És obvi que si l'alcalde cedeix a la pressió del PP (legítima, d'altra banda), tenint en compte els resul­tats de les elec­ci­ons muni­ci­pals, és força pos­si­ble que el seu pas per la més alta res­pon­sa­bi­li­tat bar­ce­lo­nina acabi sent més fugaç del que vol­dria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.