Tot era mentida

Fa temps que les colpidores dades macroeconòmiques i les retallades en política social ja no són simples espectres conceptuals sinó impactes precisos contra les vides concretes de les persones, contra els éssers que tenen una cara i una veu pròpies, adreça domiciliària, número de telèfon, etcètera. Per posar un exemple entre molts altres exemples extrems: una estimada professora d'història, després de superar un càncer llarg i duríssim que ha fet que li haguessin d'extirpar l'estómac, s'ha de reincorporar al seu centre de secundària. Fins aquí, res d'anòmal. Però ho ha de fer sense disposar de cap rebaix horari perquè el Departament d'Ensenyament ha retirat el permís de reducció de jornada per recuperació de malaltia que s'havia aplicat fins ara.

Cada cop més s'imposa la percepció que els recursos elementals de la ciutadania han estat sacrificats per refer els estralls promoguts per un bon nombre de polítics, financers i especuladors corruptes (per no afegir-hi també aquests nefastos exercicis de gestió, perpetrats per ajuntaments i administracions que acumulen un deute etern). Queda clar: res no tornarà a ser com abans. Ni tan sols el passat, tornarà a ser com abans. Per què? Perquè precisament hem descobert que tot, tot era mentida. Tothom que hagi patit una ruptura amorosa provocada per l'engany sabrà de què estem parlant. Per a les víctimes d'una desfeta amorosa d'aquesta naturalesa no només el futur agafa un altre caire, sinó també el passat, que s'enfonsa sencer en l'espiral motivada per la revelació de l'engany. I és ara quan ens adonem que les fastuoses catedrals eren de cartró pedra, que es van construir gratacels sobre terres bellugadisses, que es va practicar el pelotazo i el règim d'influències, i que, en definitiva, es va governar l'administració pública sense cap mena de sentit públic. Res no tornarà a ser igual. Ni les necessàries complicitats per viure en societat. Ni la confiança política que requereix tot sistema democràtic. Però en aquest procés de bancarrota moral i desguàs còsmic, cal afegir un diagnòstic en clau de present: tan cancerígens han estat el sistema de malversació de fons públics que ens ha portat al col·lapse com les mesures pretesament correctives que s'han aplicat per refer-nos. Els resultats salten a la vista: les suposades mesures correctives han acabat afavorint i protegint la noblesa que va cometre els estralls.