A poques setmanes de l'11 de Setembre i el 27-S cal que els sobiranistes i els independentistes demostrem que la nostra unitat d'acció cap al dret a decidir i la independència és més forta que mai. Així doncs, m'agradaria parlar primer dels punts clars del procés però també em sento obligat a parlar dels obscurs. Ara suaument i després amb contundència. Pel que fa als punts positius cal reconèixer en primer lloc el protagonisme de la bona gent de l'ANC, punta de llança del procés, i el paper jugat per Òmnium. Ambdues en el camp de la societat civil han aconseguit organitzar les concentracions i mobilitzacions més multitudinàries de la nostra història. Pel que fa a les forces polítiques, el protagonisme d'ERC que, des de Colom, passant per Carod i Puigcercós fins a Junqueras, han estat la peça fonamental de sensibilització i construcció del sobiranisme polític. Això sense menystenir la transformació de CDC del catalanisme al sobiranisme aconseguint unir conservadors, lliberals i socialdemòcrates (encapçalats per Artur Mas i Josep Rull) i sense oblidar-nos de la fermesa i coherència dels membres de la CUP, que han passat d'ésser una formació d'àmbit únicament municipalista a una potent i emergent força nacional. I tal és la força del sobiranisme i l'auge de l'independentisme, que ha produït el desacomplexament i el fraccionament de dos partits històrics com són el PSC i UDC. Destaquem en el cas del PSC la sortida d'una gran part dels seus líders històrics que han abandonat la disciplina del partit per configurar el nou partit MES i diverses formacions polítiques i grups municipals independents. I pel que fa a UDC, d'aquesta ha sorgit una nova força, Demòcrates per Catalunya, que encapçalada per Antoni Castellà i la gran majoria del sector jove i dels històrics del partit de Duran Lleida, van decidir abandonar-lo per no estar d'acord amb el rumb que aquest havia agafat.

El procés, per tant, ha clarificat les postures en el si del panorama polític català i avui el sobiranisme-independentisme es configura com la força guanyadora del 27-S. Tot i això, encara ens manca unitat i ens queda molta feina per fer per tal d'estendre la taca d'oli independentista i fer-la arribar a molts altres sectors com Catalunya Sí que es Pot i per reforçar la incidència dels independentistes de ICV ja que els necessitem a tots. Ningú no sobra al 27-S. Tothom hi té un lloc.

Una vegada exposats els clars caldrà referir-nos als obscurs, als punts negres, que n'hi ha, i comencem a esbrinar així el perquè d'actituds i estratègies equivocades i sovint sectàries que ens han fet perdre set o vuit mesos, ja que el març passat era la data assenyalada per fer unes eleccions plebiscitàries que mai no van arribar a ser. Malauradament aquest retard ha permès el rearmament de noves opcions polítiques contràries, o si més no tèbies, amb el procés cap a la independència.

Així, ens fem algunes preguntes que algun dia caldrà que algú ens respongui. 1: Per què no s'ha fet net? 2: Per què no s'ha constituït un govern d'unitat nacional incontestable? 3: Per què s'ha perdut temps durant setmanes amb les maleïdes llistes? 4: Per què s'ha dubtat tant a l'hora de crear i consolidar les estructures d'estat? 5: És possible dur a terme un procés de transició nacional anant amb un lliri blanc a la mà i sense un estat major social i polític? El dia 28 de setembre en continuarem parlant, d'aquestes i altres qüestions les quals avui és millor no esmentar.

Ara toca unitat a l'entorn de la llista de Junts pel Sí, però també de la CUP i jo voldria confiar en la força i en la incidència dels independentistes d'ICV en el si de Catalunya Sí que es Pot, alhora que aquesta última es posicioni definitivament a una banda o altra del procés. És impossible un procés d'independència sense sentit d'estat, la nostra gran mancança. Cal que tots sumem en coincidències i complicitats, ja que si guanyem la batalla del 27-S ens quedarà, encara, molta negociació per dur a terme. Aquesta pot ser la fita més important de la nostra nació dels darrers 300 anys amb vista a aconseguir la nostra dignitat i llibertat nacional.