LA GALERIA
Retrobament entranyable
Que les famílies hagin dipositat en mi la confiança, també m'ha honorat
Fa cosa d'un any, els fills de l'historiador Agustí Maria Vilà i Galí (1922-2015) em van demanar d'escriure la biografia del seu pare a partir del material que el mateix progenitor havia deixat. Vaig contestar que sí, atès l'afecte que em lligava a l'amic desaparegut i la meva admiració per la seva tasca ben feta en el camp de la història de la marina naval lloretenca, del comerç amb ultramar i de personatges i institucions importants de la nostra vila. Amb Vilà no havíem portat mai a terme aquella pràctica absurda d'escamotejar-nos informació que ens podia interessar recíprocament. Si jo trobava en algun protocol notarial el contracte de construcció del retaule de sant Elm, per exemple, li donava, de seguida, la còpia pertinent, sabedor que ell escrivia la història de la confraria del mateix sant. I ell feia igual facilitant-me documentació de famílies pretèrites per a articles diversos meus. Els fills m'han confiat els arxivadors i els he tingut a casa. Ara ja n'he fet les fitxes i aquest mes d'agost penso començar a redactar la biografia. Paral·lelament, els fills de l'escriptor Esteve Fàbregas i Barri (1910-1999) m'han pregat de mirar-me tot els papers i el material divers que, en múltiples carpetes, el seu pare va deixar en una pila de prestatgeries que envaeixen gairebé tota la casa. Confien en mi perquè els suggereixi el que és assenyat traslladar a l'arxiu municipal, el que pot anar al foc o el que és estrictament privat o d'interès només per a la família. Gosaria dir que m'ha emocionat asseure'm a la taula de despatx on tantes vegades havia vist treballar l'Esteve, obrir plecs de papers i endinsar-me en la seva identificació. En temes lloretencs Esteve Fàbregas va ser el meu mestre i jo sempre li he estat agraït. Que els fills d'ambdós escriptors hagin dipositat en mi la confiança per portar a terme la tasca que he esmentat, també m'ha honorat, tot i la feinada, i estic convençut –i ho faig com si hi mantingués una comunió directa– que els dos lletraferits, des d'on ho vegin, també estan segurs de la meva fidelitat i discreció. Procuraré ser digne dels encàrrecs que se m'han fet. En el cas de Vilà, intentant cloure dignament, amb la seva biografia, la trajectòria de tota una nissaga que ell ja va retratar prou bé. I en el cas d'Esteve Fàbregas –el nostre inoblidable Estevet– fent possible que arribi a l'arxiu el màxim de coses perquè els futurs investigadors puguin aprofundir millor en la seva vida i en la seva obra, i els documents aplegats d'interès general per a Lloret tinguin la major utilitat.
