Opinió

LA GALERIA

A mi, a mi, a mi...

Jures i perjures que no n'hi deixaràs passar ni una, i que recordaràs fil per randa la promesa que va fer a la biblioteca, al pavelló, a la plaça...

S'han fixat en les cares dels candidats que pengen dels fanals i arbres del seu pobles respectius? No n'hi ha ni un que t'estigui dient ja t'ho trobaràs si em votes... Quines mirades, quins somriures francs! Quines ganes d'anar per feina i no perdre ni un segon! Potser són veïns nostres, potser els veiem cada dia pel carrer, però te'ls mires allà dalt i penses, coi, està desconegut, potser sí que ho diu de debò i ho farà. I et fas el propòsit de votar-lo tot fiscalitzant-li els temps que seguiran. I jures i perjures que no n'hi deixaràs passar ni una, i que recordaràs fil per randa la promesa que va fer aquell dia a la biblioteca, al pavelló, a la plaça... La memòria, però, és feble. No, no... No em refereixo pas a la col·lectiva (que ja ho sabem que ho és: si no, de què que seríem encara a Espanya, moreno!). Vull dir la memòria personal, la domèstica, la que és responsabilitat estrictament teva si te la descuides al calaix amb les claus i et quedes tancat per fora.

Arriben les eleccions, votes, guanyen uns i perden els altres. Passa una setmana, et trobes els candidats pel carrer. A uns els ha canviat el somrís i ja el mostren més insolent, més de milhomes: són els que han guanyat. Uns altres, senzillament, ja fan cara de divendres sant

i els endevines unes ganes de començar a atabalar-te amb les promeses que no complirà l'adversari que ha guanyat. .. Penses: i tu, què les has complert, tu? Aixeques el cap, el veus encara penjat als cartells dels fanals i dels arbres. Bé, en alguns cartells s'ha precipitat avall i el tens a l'alçada de les soles de les sabates. En uns altres la foto s'ha trencat pel mig i el careto ja només et dedica mitja mirada...

És aleshores que et dius ni aquest, ni aquest ni aquell altre tindran el meu vot d'aquí a quatre anys, perquè
han passat vint dies de campanya i els seus partits, tan pulcres i tan diligents el mes passat, no han estat bons ni per retirar la campanya electoral dels carrers. És quan et jures i perjures que d'aquí a quatre anys recordaràs aquell partit que l'hagi retirada primer, sigui de la tendència que sigui. Ah, noi, però... La memòria no arriba
a més. I és així que continuem a Espanya i és així que l'endemà de les eleccions, mires la nosa que et fa aquella foto de l'arbre i et sembla veure en la mirada un puja'm aquí!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.