Política

L’eurocambra de Tajani tanca les portes

El ‘Brexit’ i la crisi migratòria han dominat la legislatura

El ‘roaming’, els drets d’autor a internet i la prohibició dels plàstics, accions clau del mandat

L’actitud amb el Sàhara i Veneçuela ha estat controvertida

La gran cambra de representació ciutadana a Europa posa punt final a cinc anys de legislatura marcats pel Brexit, la crisi dels immigrants, els problemes democràtics dins del bloc i l’auge de l’extrema dreta i d’una nova onada ecologista. Si les previsions electorals es compleixen, serà el darrer Parlament Europeu controlat per les dues grans famílies polítiques europees, la socialista i la democratacristiana. Així, la institució presidida per una figura cada cop més controvertida, el polític de Força Itàlia Antonio Tajani, ha tancat les portes aquesta setmana i ha intentat deixar ben lligats els fruits del seu mandat.

Conscients que els pròxims inquilins estaran més dividits que mai, els eurodiputats sortints han volgut enllestir a correcuita el màxim nombre de carpetes preveient un possible bloqueig a partir del juliol. La directiva sobre els drets d’autor, la prohibició dels plàstics d’un sol ús i els nous objectius d’emissions de carboni per als cotxes són algunes de les normatives aprovades en els darrers mesos amb més repercussions per als ciutadans europeus.

Ara bé, la mesura estel·lar aprovada per aquesta eurocambra va ser la tan anunciada fi del roaming. El juny del 2017, finalment els europeus van poder començar a navegar per internet i a trucar sense cap cost extra en els seus viatges dins la UE. El Parlament Europeu, única institució d’aquesta organització supranacional escollida directament pels ciutadans, va presumir amb orgull de proporcionar beneficis directes als seus electors. També amb l’aprovació d’un procediment sancionador contra el govern del polonès Viktor Orbán va reivindicar el seu paper en la defensa dels valors democràtics i l’estat de dret a la UE.

Obsessió amb Veneçuela

Tanmateix, no sempre la seva acció ha despertat entusiasme, i en alguns casos ha estat acusada de dobles estàndards, per exemple en el cas de Veneçuela. Si bé l’eurocambra es caracteritza per fer resolucions no vinculants a tort i a dret sobre la situació dels drets humans arreu del món, hi ha hagut un país que ha captat una més que destacada atenció per part de la cambra, amb l’aprovació de gairebé una desena de textos de denúncia. Veneçuela ha estat l’obsessió del mandat de Tajani, que ha aprofitat qualsevol ocasió, qualsevol discurs, per poca relació que tingués amb la situació veneçolana, per carregar contra el règim de Nicolás Maduro. Sectors d’esquerres han criticat durament la fixació contra aquest país estranger en comparació amb d’altres com ara Líbia i Nicaragua, que també han viscut recentment una escalada de violència i retrocés democràtic.

També va ser criticada durament la majoria parlamentària que va aprovar l’acord de pesca de la UE amb el Marroc per incloure-hi les aigües del Sàhara. Amb el vistiplau de socialistes i conservadors, es va aprovar un pacte qüestionat perquè ignora la sobirania sahrauí després que la justícia europea corroborés aquest dret.

Debat sobre Catalunya

El dret de Catalunya a l’autodeterminació ha estat igualment present en la legislatura 2014-2019. Molt a contracor, una eurocambra tradicionalment reticent a parlar sobre el conflicte català, es va veure sense cap altra opció que trencar el silenci a Estrasburg després dels cops de porra l’1-O que van omplir els informatius de la premsa internacional. En la sessió plenària posterior al referèndum, el Parlament Europeu va celebrar un debat sense precedents sobre l’afer català. Particular també pel format: una successió de discursos dels líders de cada formació política tancats prèviament amb cura.

Per la resposta a aquest conflicte també va ser criticat Tajani, que durant la recta final del mandat ha fet front a diverses crisis. Recentment en va sortir malparat per haver dit que el dictador Benito Mussolini va fer “coses positives”. El seu cap no va rodar, però la seva imatge va quedar com un drap brut. Malgrat tot, Tajani busca la reelecció en les europees en una Itàlia on el panorama polític ha canviat molt en els darrers 5 anys. De fet, la seva terra tindrà un pes determinant en la configuració del nou Parlament si, tal com diuen les enquestes, envia a Brussel·les un contingent important d’eurodiputats xenòfobs, euroescèptics i populistes.

LES XIFRES

54
per cent
de la cambra està controlada per socialistes i democratacristians.
3,50
euros
és el cost anual per habitant de l’eurocambra.

Abusos sexuals al descobert

El #MeToo també va es va fer sentir en aquesta legislatura. El 2017 es va fer el pas per trencar la cultura del silenci sobre les agressions sexuals a l’eurocambra, on habiten més de 750 polítics d’arreu del continent acompanyats d’un seguici d’assistents, caps de premsa i assessors, generalment joves. Un escàndol que va esquitxar la institució quan els mitjans van revelar que una dotzena de treballadores haurien patit assetjament sexual per part d’eurodiputats. Arran dels fets, un grup es va organitzar per denunciar casos i conscienciar sobre actituds masclistes i abusives. Amb voluntat que la seva feina no es perdi, aquest col·lectiu ha llançat una iniciativa perquè els candidats es comprometin formalment a “combatre, prevenir i denunciar” l’assetjament sexual. Amb la signatura d’un document, cadascun dels polítics es compromet també a inscriure’s en el curs del Parlament sobre respecte i dignitat a la feina i a treballar perquè sigui obligatori i no voluntari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.