Per als europeus seria un desastre que aquesta matinada (hora catalana) guanyés Donald Trump a les eleccions nord-americanes. Hillary Clinton tampoc desperta emocions tot i ser una altra cosa. Catalunya viu aquestes eleccions com a pròpies (programes de ràdio, de televisió, especials de diaris). Hi haurà informació puntual des d'aquesta nit i fins la matinada des dels Estats Units i en català, un fet que demostra que hi ha un cert l'interès per la política, en aquest cas internacional, que va més enllà del recorrent dia a dia de la política catalana. Serà un parèntesis informatiu. Curt i fins i tot combinable amb el maldecap que està aixecant les desavinences de Junts pel Sí i la CUP, i dins de Junts pel Sí l'aprovació del pressupost de l'any vinent.

El nou inquilí de la Casa Blanca no pren posició fins el gener de l'any vinent. No serà el mateix que ho faci Clinton que Trump. L'any vinent serà de gran intensitat electoral a nivell internacional. A França eleccions amb Le Pen a l'alça; també hi haurà eleccions a Alemanya on cal veure que farà Merkel davant les diverses corrents del seu partits que van predicant la xenofòbia;a la Gran Bretanya, la poc carismàtica May és desintegra permanentment sota l'ombra del Brexit mentre el laborisme està més desintegrat que mai. Mentrestant Putin, amic de Le Pen i de Trump, va intensificant cada dia més la vella Unió soviètica. Davant tot plegat s'albira un gir cap a l'extrema dreta que fa més por que goig, que fa que cada dia ens preguntem que passarà amb Europa?