La decisió judicial alemanya ha col·locat Carles Puigdemont en el centre de la política catalana, espanyola i europea, malgrat que sovint fa la sensació que no té el vistiplau de tot l’independentisme, una part del qual considera que ara mateix suposa un problema més que una solució per formar un govern immediat. En espera que la pàgina del candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, superi tots els tràmits d’una investidura més que difícil, que depèn judicialment del jutge, políticament de la CUP –que ha anunciat la seva abstenció– i de la renúncia del diputat Antoni Comín, que és probable que no pugui votar, tot plegat molt complicat. El pas següent per a la majoria de l’independentisme serà o Puigdemont o eleccions. És una fórmula que demana paciència, ja que hi ha temps per determinar una cosa o l’altra fins al 22 de maig –dia en què expira el termini dels dos mesos després de la primera investidura–. Paciència per a aquells que fa dies que demanen que hi hagi un govern de la Generalitat efectiu a la plaça de Sant Jaume.

Puigdemont està portant l’agenda política. Domina des de l’exterior i del matí al vespre l’agenda política. Mentre això passa, el govern espanyol té una gran debilitat política, fins i tot abans de l’afer Cifuentes, ja que al llarg de la legislatura espanyola el govern no ha aconseguit formar una majoria parlamentària estable.

De fet, no ha aconseguit el suport del Partit Nacionalista Basc per poder aprovar el pressupost, un fet que, si es mantenen les posicions, obligarà Rajoy a convocar eleccions generals en un moment en què les mirades estan en les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig de l’any vinent.

Queda clar que el govern de l’Estat farà pocs moviments per redreçar la situació, tot i que el moment actual pot fer que l’hagi de redreçar sense ganes...