Política

ELS PROTAGONISTES

Ripoll recupera el pols i els projectes de futur

Gairebé un any després dels atemptats, la capital del Ripollès ha tornat força a la normalitat sense deixar de treballar per la convivència

La urbanització del polígon de les Llosses genera controvèrsia

JORDI MUNELL
ALCALDE DE RIPOLL
Llicenciat en ciències físiques per la UAB, Jordi Munell, de 52 anys, és a l’Ajuntament de Ripoll des de l’any 1991, on va començar com a regidor de CDC. En les eleccions municipals del 2011 va ser escollit alcalde després que CiU aconseguís la majoria amb nou regidors i un 48% dels vots. També és diputat de Junts per Catalunya al Parlament català.
ROGER BOSCH
PORTAVEU D’ERC
Va anar de número 2 d’ERC en les darreres municipals i va ser escollit regidor. L’exalcaldessa i ara consellera Teresa Jordà va deixar l’any passat el consistori per centrar-se en la seva tasca com a diputada a Madrid. Bosch es va convertir en portaveu d’ERC. Treballa com a cap de producció del centre especial de treball de la Fundació MAP de Ripoll. Té 32 anys.
SANTI LLAGOSTERA
REGIDOR DE LA CUP
És l’únic regidor de la CUP a l’Ajuntament de Ripoll, una formació que va aconseguir per primer cop tenir representació al consistori arran dels darrers comicis municipals. Té 62 anys i treballa d’arquitecte. Està vinculat als moviments de defensa comarcal del territori. És un dels membres del grup de música popular Randellaires del Ripollès.
ANNA BELÉN AVILÉS
REGIDORA DE FEM RIPOLL
Representa la coalició formada pel PSC i ICV. És l’única representant d’aquesta coalició al consistori. Ha avançat que aquesta aliança no es mantindrà de cara a les pròximes municipals i que el PSC es tornarà a presentar amb marca pròpia. Té 38 anys. És llicenciada en filologia hispànica i treballa de professora de secundària.
EUDALD CASTELLS
PRESIDENT DE LA UIER
És el president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) des de fa set anys. Té 69 anys i es defineix com un jubilat actiu, La seva professió és de consultor estratègic d’empreses. Un mes abans dels atemptats, es va arribar un acord a l’àmbit del Ripollès per reindustrialitzar la comarca, que va quedar molt tocada amb la crisi econòmica.
Quan s’establien les bases per començar un procés de reindustralització, va arribar el malson del cop terrorista
L’equip de govern, amb majoria absoluta, afronta el darrer any de mandat amb diversos projectes en curs

A un mes del primer aniversari del doble atemptat terrorista que va trasbalsar Catalunya i va sacsejar Ripoll, aquest municipi, que d’una dia per l’altre es va trobar en el punt de mira internacional, ha recuperat el pols vital i torna a enfilar projectes de futur. I és que, segons explica el seu alcalde, Jordi Munell, del PDeCAT, en el moment que va arribar a l’alcaldia (any 2011) es va trobar amb un Ajuntament amb un deute d’un 130%, que va complicar molt la gestió municipal diària i va impedir de fer inversions. “Els anys 2012, 2013 i 2014 van ser una mica tristos”, indica. A més aquesta població, va patir de manera important els efectes de la crisi amb el tancament de diverses indústries i l’acomiadament de personal en d’altres. Un mes abans del cop, el juliol del 2017, s’havia arribat a un acord d’àmbit comarcal per posar en marxa un projecte de reindustralització del Ripollès, atès que el sector turístic i el de serveis ja funcionaven, segons recorda el president de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), Eudald Castells. I de sobte, quan l’economia municipal començava a remuntar (el nivell d’endeutament havia baixat fins a un 50%) i s’establien les bases per començar un procés per atraure indústries i crear llocs de treball, va arribar el malson a través d’un grup de joves veïns captats per un imam del poble, autors dels atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils el 17-A. “Va ser una sotragada social i emocional. I va ser molt forta perquè Ripoll és un poble petit on tothom es coneix. Es va crear un trauma social”, exposa Munell, que indica que la capital de la comarca supera escassament els 10.600 habitants, dels quals només 1.100 són immigrats, sense que mai fins aleshores es posessin de manifest problemes d’integració social. Si en una cosa coincideixen els portaveus dels grups municipals amb representació a l’Ajuntament és a subratllar la feina que s’ha fet al llarg d’aquest any, principalment per part del Consorci de Benestar Social del Ripollès, així com els recursos que s’han esmerçat en programes a favor de la convivència i la cohesió social. “La societat de Ripoll ha respost amb maduresa”, afirma Munell. “No hi ha hagut reaccions violentes cap al col·lectiu immigrant. Encara més, la població autòctona i la immigrant es tracten més que mai; s’han fet com mai passos per part de les dues parts per apropar-se”, destaca el portaveu d’ERC, Roger Bosch. “Els atemptats van servir per qüestionar-se, una altra vegada i amb més força, què vol dir això de la integració i si ens ho creiem o si és possible. I també perquè les administracions hi siguin sensibles econòmicament i hi aportin programes pràctics i teòrics de més comunicació i contacte”, argumenta el regidor de la CUP, Santi Llagostera. “Vam viure un procés de dol col·lectiu. I m’ha sorprès gratament la reacció de la població, i crec que això ens ha de satisfer com a comunitat”, hi afegeix la portaveu de Fem Ripoll, Anna Belén Avilés. Fins i tot el president de la unió d’empresaris de la comarca, Eudald Castells, admet que, a banda del desconcert personal i social arran del 17-A, va haver-hi “una certa depressió” com a collectiu social en adonar-se, entre altres coses, “del grau de desconeixement que tenim de la gent que viu al nostre costat”.

Però, passades unes setmanes en què el temps va semblar que s’havia aturat al bressol de Catalunya, Ripoll va recuperar la vitalitat i afronta el futur amb projectes que per a una part de la població són engrescadors i per a altres, decebedors. En aquesta línia se situa el parc de la Devesa del Pla, que l’Ajuntament té previst construir per fases en quatre anualitats. “Un cop construït, tindrem un gran parc urbà al mig de Ripoll i a tocar del riu”, defensa Monell. El portaveu d’ERC creu que ara no és el moment de desenvolupar aquest projecte “perquè és un espai poc transitat, on no hi ha activitat”. Segons Bosch, l’empresa privada –propietària de l’antiga fàbrica Preparación Textil– no compleix amb el compromís d’invertir-hi diners, i a més hi ha les objeccions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a l’hora de fer-hi determinades actuacions; d’aquí els llargs terminis per desenvolupar-la. “Tot plegat, un cúmul de despropòsits”, sosté Bosch. “Mai ens hem oposat que s’urbanitzi, però no tindrà ni la forma ni el contingut que es va acordar inicialment. El projecte inicial ha quedat desdibuixat pels condicionants de l’ACA. Hi ha hagut una manca de lideratge per part de l’alcalde en aquest tema”, diu la regidora de Fem Ripoll. “És un espai amb moltes possibilitats i de mal negociar amb els actuals propietaris en una època de crisi econòmica”, explica el regidor de la CUP, que diu que s’ho mira una mica de gairell perquè s’ho va trobar molt fet.

El projecte més polèmic d’aquesta legislatura és, sens dubte, la urbanització del polígon de la carretera de les Llosses. Munell defensa la importància d’aquesta iniciativa per atraure la implantació d’empreses i, en conseqüència, la generació d’ocupació. “Estem parlant de creació de llocs de treball, assentament de població, retenció de talent, més gent que volta i compra per Ripoll... va una mica bé per a tothom”, raona l’alcalde. Castells reforça aquesta idea adduint que és important tenir el polígon preparat i a punt per quan hi hagi demanda. Per contra, els portaveus dels tres grups a l’oposició lamenten que la comissió que es va crear per buscar un consens i que estava integrada per partits, entitats ecologistes i tècnics, es va acabar dissolent arran de la marxa dels representants del Grup de Defensa del Ter i l’equip de govern, amb majoria absoluta, va decidir tirar pel dret. “Des d’un bon principi vam dir que calia evitar l’especulació, cosa que mai no ens han pogut garantir. I, a més, entenem que s’hauria de desenvolupar, però quan n’hi hagi una necessitat”, manifesta Bosch. Llagostera considera que la qüestió de fons és el model urbanístic i el malbaratament d’un territori de muntanya. “El Ripollès hi aporta prop d’un 6% en terrasses fluvials o camps, i això ens indica que és un bé molt escàs i que cal protegir com extraordinari”, exposa Llagostera. Avilés rebutja el projecte actual perquè, segons sosté, s’allunya completament del primigeni. Munell diu que aquesta actuació ha estat polititzada per l’oposició, però que en realitat cap veí no li ha expressat personalment la seva oposició. L’alcalde, que assegura que està “on fire”, diu que afronta aquest darrer any de mandat amb un munt de projectes en curs i amb el repte de fer tots els possibles des del consistori per dinamitzar l’economia. I en aquesta línia aposta més que mai per la promoció de la portalada romànica del monestir de Santa Maria, que ara, un cop restaurada, reafirma la seva candidatura per ser reconeguda com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. L’assoliment d’aquesta fita, respecte de la qual no hi gaires divergències polítiques, aconseguiria situar novament Ripoll en el mapa internacional i amb un enfocament completament renovat.

Les frases

Vam decidir fer front a la situació amb maduresa i lluitar contra l’estigmatització de les famílies, els amics, els companys de feina i els veïns dels nois que van cometre els atemptats. I evitar també de caure en el parany del gihadisme, que el que pretén justament és dividir les societats occidentals. Cal ser més intel·ligents com a societat
El turisme ha estirat i estira Ripoll. I la implantació de Sodeca al polígon del Ripoll és una magnífica notícia, perquè ens donarà una revitalització al conjunt de la comarca. Es nota una reactivació de l’economia, però costa molt que això arribi a la societat de consum i al comerç
Creiem que falta un projecte global per al poble. L’equip de govern defensa les fires i firetes, mentre que ERC està pels esdeveniments grans. Finalment, per iniciativa nostra, s’ha posat en marxa un observatori local on es recolliran dades, a partir de les quals es podrà plantejar una estratègia de futur. Sembla de calaix

Jordi Munell

ALCALDE DE RIPOLL

Eudald Castells

PRESIDENT DE LA UNIÓ D’EMPRESARIS DEL RIPOLLÈS

Roger Bosch

PORTAVEU D’ERC, A L’OPOSICIÓ



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.