Política

Les Antilles, en forta tensió

La revolta contra la vacunació obligatòria a Guadalupe i la Martinica ha despertat les ànsies d’una emancipació més gran

París proposa que la primera d’aquestes illes deixi de ser departament per passar a ser autonomia

El grau de demandes d’una major autonomia o independència dels nombrosos territoris d’ultramar que encara pertanyen a França depèn de cada cas i la pressió de la població, però, ara mateix, s’està vivint un nou escenari a les Antilles, especialment a Guadalupe. La revolta viscuda en aquesta illa, i també a la seva veïna Martinica, contra l’obligació per al personal sanitari i els bombers de vacunar-se contra la covid han aguditzat les protestes que ja havien començat contra el passi sanitari al juliol i, des del 15 de novembre, han derivat en barricades i durs enfrontaments amb la policia. La calma ha tornat, relativament, sobre el terreny, però la revolta ha deixat en evidència darrere seu unes condicions de vida inferiors a les de la França metropolitana i la necessitat o no de dotar-se de major sobirania. Va ser el mateix ministre dels Territoris d’Ultramar, Sébastien Lecornu, que, en una entrevista en una televisió de Guadalupe, es va mostrar obert a debatre sobre l’autonomia: “Segons em diuen alguns dels seus representants polítics, Guadalupe es podria gestionar millor per si mateixa.” Després, es va haver d’afanyar a precisar que “autonomia, no vol pas dir pas independència”.

El fet és que els graus d’autonomia a França són molt menors que en altres estats federals o autonomistes. No va ser fins a la modificació de l’article 74 de la Constitució, el 2003, que es va reconèixer una “organització particular” per als territoris d’ultramar i es van posar en marxa les anomenades col·lectivitats, que van més enllà en competències que els departaments. Actualment, la Polinèsia francesa i les illes Wallis i Futuna, al Pacífic, i les illes de Saint-Martin, Saint-Barhélemy i Saint-Pierre i Miquelon, a l’Atlàntic, gaudeixen d’aquest estatus. Però no pas el departament de Guadalupe, on hi ha una major aspiració independentista que a la Martinica. I on també es mantenen encara algunes barricades, tot i el toc de queda a les sis de la tarda. Quan Lecornu va fer una visita llampec a les Antilles, a principi d’aquesta setmana, a Guadalupe només va aconseguir tenir un breu intercanvi amb quatre sindicalistes de l’LKP (Col·lectiu contra l’Explotació Excessiva), que agrupa una cinquantena de centrals i associacions que ja van protagonitzar una llarga vaga el 2019. Ara, la més important Unió General de Treballadors de Guadalupe està dirigida per Maïté Hubert M’Toumo, que s’adreça en llengua criolla als manifestants i és filla de pares independentistes.

En una entrevista en el diari Libération fa pocs dies, Hubert M’Toumo esgrimia tots els greuges socials que han desembocat en la revolta actual. La desconfiança respecte de la metròpoli és total, ella mateixa confessa que no s’ha vacunat i entén la seva lluita com un moviment d’alliberament. “Mentre ens mantinguem dins el quadre colonial, res no canviarà, perquè França decidirà sempre per nosaltres”, etzibava, sense que aquestes reivindicacions s’acabin de concretar políticament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.