Final de l’entesa

Per la seva banda, l’alcalde, Marc Aloy (ERC), ha aprofitat els últims mesos de mandat per anunciar grans inversions que, això sí, veuran la llum més enllà dels comicis. És el cas de la transformació de la Fàbrica Nova en un pol de coneixement amb la complicitat de la UPC, el soterrament de les vies de tren per part de FGC i la sacsejada d’un carrer cèntric com el Guimerà per allunyar-ne els autobusos i convertir-lo en una via exclusiva per a vianants. Són els principals reptes que Aloy deixa per al pròxim mandat amb l’esperança que les urnes li tornin a donar l’alcaldia (i amb més marge que fa quatre anys respecte a la resta d’aspirants).

Aquesta sèrie d’anuncis ha servit a l’actual alcalde per sortir a fotos llamineres de cara a l’electorat, però també per rebre més d’una estirada d’orelles per part dels seus rivals. El retret més significatiu ha arribat precisament des dels seus socis de govern, Junts, que a través del seu alcaldable, Ramon Bacardit, han criticat que Aloy aprofiti la seva posició per fer campanya El fet que Bacardit no formi part de l’actual govern, malgrat que sí que incorpora diversos regidors a la seva llista, ha accelerat l’inici d’aquest foc creuat entre els que fins ara eren socis de govern.

El PSC busca ser decisiu

ERC, la veu cantant del govern durant tot el període posterior a la pandèmia, pot treure’n rèdit, però també pagar-ne el desgast. Ara bé, la divisió de l’espai convergent pot allunyar els que fins ara eren els principals rivals en la cursa electoral. En aquest escenari, el PSC busca atent l’escletxa per poder recuperar una vara que va tenir de manera ininterrompuda entre el 1995 i el 2011, a cavall dels alcaldes Jordi Valls i Josep Camprubí.

L’encarregat de liderar el nou projecte socialista a la ciutat és Anjo Valentí, un militant de tota la vida del partit a la ciutat, que des de fa uns mesos és el portaveu del grup municipal al ple. Valentí va convertir-se en regidor a principis del 2022, agafant l’acta que Felip González –l’home fort del partit des del 2015– va deixar vacant.

Fem Manresa repeteix candidata

Roser Alegre tornarà a ser l’alcaldable de Fem Manresa. Ara bé, aquesta vegada ho farà només sota el paraigua de la CUP. A les últimes eleccions, Fem Manresa s’hi havia presentat com una suma de forces, juntament amb membres d’EUiA i també amb Som Alternativa, el partit que va impulsar Albano Dante Fachín. Aquest moviment es va dissoldre el 2021, mentre que EUiA va anunciar el setembre de l’any passat que es s’apartava de la coalició amb la CUP perquè entenien que els cupaires no s’havien obert prou a altres sensibilitats polítiques. EUiA, de fet, va convidar la CUP a presentar-se com a tal, atès que la marca Fem Manresa perdia sentit si no era com a coalició. Finalment, però, la candidata serà la mateixa que fa quatre anys, Roser Alegre, i la marca, també.

Comuns i Podem, junts

I d’uns que se separen a uns altres que s’uneixen. En Comú Podem es presentarà per primer cop com una sola llista en unes municipals. Fa quatre anys l’esquerra verda es va presentar en tres fronts diferents. Els comuns van fer llista amb Ana Querol al capdavant, Podem en va fer una altra amb Carmelo Plaza com a candidat i EUiA va fer coalició amb la CUP i Som Alternativa a Fem Manresa. La divisió va provocar que només Fem Manresa aconseguís representació, i amb EUiA força difuminada dins la coalició. Els comuns i Podem van quedar fora del ple.

Ara, però, Ana Querol, la candidata de fa quatre anys d’una de les llistes, liderarà una opció conjunta. Els comuns van recollir poc més del 3% dels vots emesos el 2019 i Podem, l’1,8%: junts, no arribarien al 5% necessari per guanyar una cadira al ple, però s’hi acostarien molt, amb la incògnita de saber què passarà amb l’electorat d’EUiA.

El resultat de la fuita de Cs

Qui sí que va aconseguir representació al ple fa quatre anys va ser Ciutadans. El moment polític del partit aleshores era molt diferent a l’actual, i això va permetre a la llista liderada per Andrés Rojo acostar-se als 2.300 vots, més del 7% de les paperetes emeses. En canvi, el PP i Vox van quedar-se a anys llum del partit taronja i d’entrar al ple. Els populars tot just van recollir 840 vots, i Vox, la meitat.

Ara Ciutadans viu un moment delicat. Al país, i també a Manresa. El grup municipal va començar el mandat amb dos regidors i l’ha acabat amb un: Miguel Cerezo va desmarcar-se del partit fa un any per desavinences amb el seu cap de files, Andrés Rojo. Això sí, Cerezo es va quedar l’acta de regidor i va passar al grup no adscrit. Malgrat tot, Rojo tornarà a ser l’alcaldable del partit taronja amb l’objectiu de mantenir la representació.

Pel que al PP, la formació vol trencar dues eleccions en blanc. Ni el 2015 ni el 2019 van aconseguir fer-se lloc al ple municipal. Per intentar trencar la mala ratxa, els populars presenten Josep Lluís Javaloyes, el germà de Xavier Javaloyes, l’últim regidor del PP a Manresa (va ser-ho més de 20 anys). El nou alcaldable popular per Manresa ja té experiència política: durant vuit anys, entre el 2011 i el 2019, va ser regidor del partit a Sant Joan de Vilatorrada, però en les últimes eleccions va quedar fora del ple.

Finalment, la ultradreta també tindrà paperetes a Manresa el 28 de maig. El Front Nacional s’hi presentarà amb Sergi Perramon com a alcaldable. El candidat nega que encapçali una opció xenòfoba, però relaciona els problemes de convivència que –diu– existeixen a Manresa amb l’arribada de població estrangera.

Vox tampoc tira la tovallola a Manresa. Inmaculada Cervilla repetirà el rol del 2019 i tornarà a liderar una candidatura que, fa quatre anys, ja va ser la menys votada a les eleccions. Cervilla intentarà per quarta vegada entrar a formar part d’un ple. Fa quatre anys va fracassar a Manresa i abans ho havia intentat amb PxC al Pont de Vilomara i a Sant Joan de Vilatorrada.

Tot plegat fa que hi hagi deu llistes, com el 2019. Aleshores, cinc van quedar fora del ple i entre la primera i la segona hi van haver deu vots. La incertesa es cou sola amb aquests ingredients.